Una associació de mossos amb lesions cròniques s'enfronta a la conselleria PDF  | Imprimir |  E-mail
dilluns, 21 gener de 2008
El Punt, Silvia Barroso

Són mossos d'esquadra i no volen deixar de ser-ho, tot i haver tingut accidents o malalties que els han deixat seqüeles cròniques. L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitat manté un estira-i-arronsa amb el Departament d'Interior per aconseguir que el reglament de segona activitat, que la conselleria negocia amb els sindicats, busqui una sortida a la seva situació. Es queixen que l'administració vol arraconar-los en un cos auxiliar paral·lel que els encarregaria «tasques com les que fan els ordenances». En les pròximes setmanes compareixeran al Parlament per exposar el cas.

La comissió de Justícia i Seguretat del Parlament va aprovar al mes passat la compareixença del president de l'Associació de Mossos Discapacitats, Àngel Gómez-Quintero, que hi anirà a reclamar el dret de l'entitat a participar en les negociacions amb la conselleria sobre el reglament de segona activitat –només els sindicats hi tenen accés– i demanarà als diputats que vetllin perquè el govern no els arraconi.

L'esborrany del decret que es prepara només preveu places de segona activitat –feines policials complementàries– per als agents amb invalidesa permanent parcial. Per a la invalidesa total –la més freqüent– només s'esbossa una nova figura, l'«auxiliar tècnic de suport», amb tasques no especificades. «Volen que fem d'ordenances», es queixa Evarist Camacho, mosso des del 2002. Camacho era escorta i el maig de 2006 va tenir un accident de moto quan anava a treballar. Va perdre un braç.

Un altre accident de moto va canviar la vida de Miquel Àngel Reguero, policia des de 1995. Treballava a l'oficina del portaveu i va caure amb la moto quan tornava cap a casa el 5 de novembre de 2004, «en plena etapa de predesplegament a Barcelona».

Al seu costat, Eduard Pascual s'exclama que la conselleria vulgui «engegar a rodar la formació d'un policia, que costa molts diners al contribuent». Pascual, que va ingressar al cos el 1996, és caporal i dirigia un grup d'investigació a Figueres. Va quedar sord a causa d'un antibiòtic i té fibromiàlgia. Tanmateix, amb uns sofisticats audiòfons i la lectura de llavis segueix qualsevol conversa sense problemes. «No puc estar vuit hores ficat en una patrulla ni córrer darrere d'un delinqüent, però puc continuar analitzant informació», assegura.

El seu cas és complicat perquè té una invalidesa absoluta i, per a aquest grau, el decret de segona activitat en preparació no preveu ni tan sols la possibilitat d'incorporar-se a un cos auxiliar eventual. «La meva pensió és el sou sencer [els seus companys amb invalidesa total només perceben el 55% del sou], els diners no són el problema, però jo vull treballar de mosso», conclou.

LA BATALLA LEGAL

Mentre continua la negociació, ha començat la batalla legal. El president de l'associació, Àngel Gómez-Quintero, mosso des de la mítica primera promoció de 1983, és advocat i ja té dues sentències a favor seu: tant ell –que té una lesió crònica a l'esquena– com el sergent Domènec Puig –que és mosso des de 1983, exescorta de Jordi Pujol i va tenir un infart a la sala de comandament on feia de cap de torn– han guanyat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un recurs contra la resolució de la conselleria que els denegava una plaça de segona activitat.

Gómez-Quintana alerta que només són al principi. Una quarantena d'agents en la mateixa situació ja s'han afiliat a la seva associació, però l'entitat té molts socis més, uns 500. «Molts d'aquests socis són agents que tenen malalties amagades, fins i tot càncers i cardiopaties, que han evitat passar pel tribunal mèdic de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social perquè no els donin una invalidesa permanent i s'ho han fet venir bé per tenir una plaça adient a les seves possibilitats, però ara estan espantats», anuncia Gómez-Quintero.

Discriminació

L'associació de mossos discapacitats es queixa de discriminació: respecte dels agents en pràctiques –si tenen un accident laboral o in itinere [anant a la feina o tornant-ne], són admesos al cos en una plaça adequada– i respecte d'altres policies als quals s'ha buscat una sortida. «Hi ha un mosso treballant amb cadira de rodes en una sala de comandament, i el seu accident va ser en el temps lliure. Està bé, que li busquessin una solució, però això ha de ser per a tothom», apunta Gómez-Quintero. Aquest tracte desigual és un dels retrets que el jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona fa a la conselleria en la sentència que dóna la raó a Domènec Puig. La resolució assenyala que Interior no va tenir en compte els articles 14 i 23 de la Constitució, que garanteixen el dret a la igualtat i a la no-discriminació en l'àmbit professional.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page