Justícia alerta que surt en llibertat un violador no rehabilitat PDF  | Imprimir |  E-mail
dilluns, 21 maig de 2007
El Punt

ImageEl Departament de Justícia ha alertat la fiscalia i els Mossos d'Esquadra de la sortida en llibertat aquest cap de setmana d'un violador en sèrie que va agredir sexualment disset nenes i adolescents entre el 1985 i el 1991, quan va ser detingut. Alejandro Martínez Singul, conegut com el segon violador de l'Eixample, va obtenir ahir la llicència definitiva després de complir setze anys de condemna. Durant aquest temps, però, no ha seguit amb èxit els programes de rehabilitació per a delinqüents sexuals ni se li ha concedit cap permís de sortida per preparar-ne la reinserció a la societat, per por que reincidís.

L'octubre de 1992 l'Audiència de Barcelona va condemnar Martínez Singul a 65 anys de presó com a autor de cinc delictes de violació, nou agressions sexuals –quatre d'elles en grau de temptativa–, i quatre faltes de lesions.

El modus operandi del violador era sempre el mateix. Actuava al centre de Barcelona i abordava les nenes, algunes menors de 12 anys, a la porteria, el replà o l'ascensor de les finques on vivien, en alguns casos a plena llum del dia. Amenaçant-les amb una navalla, les obligava a despullar-se, i a practicar-li una fel·lació. També les sotmetia a tocaments. En una ocasió, va arribar a arraconar dues nenes a la vegada, dues cosines a les que va proposar «jugar a un joc», segons recull la sentència. Davant la mínima sospita que s'acostava un veí o el podia sorprendre el conserge de l'immoble, fugia del lloc dels fets.

En el judici, celebrat a porta tancada, se'l va acusar d'haver atacat dinou nenes, tot i que va ser condemnat per haver-ne agredit disset. I és que, si bé en la majoria de casos les víctimes van identificar Martínez Singul en fotografies i en rodes de reconeixement que es van practicar, una de les menors no va poder fer-ho. En un altre dels casos, l'atac, comès l'abril del 1985, havia prescrit. El redactat del Codi Penal anterior a la reforma del 1989 –d'aplicació en aquest cas– així ho establia, si havien transcorregut més de cinc anys entre el delicte i l'inici de la investigació judicial.

Martínez Singul no va admetre l'autoria dels fets, però la declaració de les víctimes en el judici, tot i la seva joventut, va merèixer la credibilitat del tribunal.

D'altra banda, si la condemna no va ser més elevada tot i l'important nombre d'afectades, va ser perquè el tribunal de la secció novena va imposar penes mínimes en aplicació d'un atenuant de trastorn mental.

PERFIL PSICÒPATA

El diagnòstic que els metges forenses van fer del processat era de neurosi greu, molt a prop de la psicosi. Aquesta patologia no impedia a Martínez Singul actuar de manera conscient ni l'incapacitava per entendre l'abast dels seus actes, però va interferir, segons els pèrits, en el seu autocontrol.

Tanmateix, el diagnòstic no va servir al tribunal per acordar cap mesura que impliqués l'internament del condemnat en una institució psiquiàtrica, una possibilitat reservada a casos en què l'alienació mental és més greu i anul·la parcialment o totalment la voluntat del processat.

Així doncs, Martínez Singul ha complert condemna com un reclús ordinari més, a la presó de Quatre Camins. Però la seva sortida no ha passat desapercebuda a la secretaria de Serveis Penitenciaris, que fa setmanes que va donar l'avís de la seva imminent posada en llibertat a la fiscalia –com a representant de l'interès general– i als Mossos d'Esquadra. La policia ha rebut ordres de fer un seguiment de l'exreclús.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page