Rahola acusa Saura de portar la informació "cap a l'escàndol" PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 03 maig de 2007
Redacció │ Barcelona

ImageEn un article a l'Avui, Pilar Rahola manifesta que "el judici paral·lel contra els mossos es produeix als mitjans de comunicació, però el creen des de l'àmbit polític. I no em val que tots estiguem d'acord a lluitar contra l'abús policial, perquè aquesta és la qüestió: el vídeo no aguanta el magne escàndol que han muntat Olmos i companyia. Aleshores ve la pregunta del milió. Deu ser que som en etapa electoral?

Sigui com sigui, resulta xocant que els dirigents que han de vetllar per la credibilitat d'un cos policial, altrament un estament sensible de la democràcia, siguin els qui més fan pel seu descrèdit".



Cacera als mossos

Pilar Rahola

Un dels homes que en sap més, de la història de la policia catalana és, sens dubte, Alfons Quintà. Dels seus articles he extret algunes dades sucoses que permeten conèixer el qui és qui dels sectors dirigents dels Mossos d'Esquadra, i les sorpreses són moltes. Recupero dues frases significatives: "A la Generalitat (en referència a la policia) hi ha una visió que és de base més política que no pas professional", i, citant Gabriel Cardona, en un programa de Canal Català, "el tripartit està a punt de presentar al Parlament un avantprojecte de llei del Sistema de Policia de Catalunya que firmaria perfectament Beria". Beria fou la mà dreta de Stalin, constructor del NKVD, la policia política precursora del KGB, i executor de la política de terror contra els dissidents del règim. L'acusació, doncs, és realment dura.

Més enllà d'aquest debat central sobre la "concepció política" de la conselleria d'Interior, que em veig incapaç de mantenir per manca de coneixement, sí que resulta altament significatiu el nombre de vells comunistes, altrament militants del PSUC, que avui conformen la direcció política dels Mossos. Des de l'home fort Joan Delort -soprenentment mut aquests dies-, fins al secretari d'Interior, Joan Boada, el cap dels Mossos, Rafael Olmos, o el conseller d'Interior mateix, Joan Saura, tots vénen d'una cultura que, en matèria de policia, té una forta càrrega ideològica. És a dir, cap d'ells no té una formació professional vinculada a la seguretat (tal vegada, a excepció de Delort), però tots projecten un sobrepès ideològic sobre la policia.

NO PUC EVITAR PENSAR QUE AQUEST SOBREPÈS ha tingut una incidència directa en tota la polèmica que ha esclatat al voltant de la violència policial, amb controvertit vídeo inclòs. Personalment, estic esfereïda de veure l'alegria amb què els responsables polítics dels Mossos s'han apuntat al descrèdit del cos, quan no l'han motivat directament. La roda de premsa de Rafael Olmos és, en aquest sentit, d'antologia, i personalment només em resulta explicable en termes de campanya electoral. Ja sé que, com apuntava l'amic Josep Boix a l'E-notícies, no és políticament correcte defensar la policia, i tanmateix aquesta correcció política és, des de la meva perspectiva, la primera incorrecció democràtica severa que patim. Perquè, si no creiem en la policia, com defensem l'ordre democràtic? Però anem a pams. Primer, si tot l'escàndol sobre la policia s'ha de basar en el vídeo que hem vist aquests dies, no entenc res de res. No he vist ni tortures, ni violència policial gratuïta, ni he estat capaç d'assegurar alegrement (com han fet d'altres) si les imatges responen a la normalitat d'una detenció violenta, o a un tarannà excessiu. Però és un fet que no és un vídeo escandalós, que quan l'home està emmanillat, ningú no el toca, que -sense saber que eren gravats- no hi ha cap mena d'acarnissament, que l'home -que no era un angelet- no presentava cap lesió i que, tot plegat, sembla una polèmica muntada sobre un soufflé deliberadament inflat.

Per qui? Per què? Cap dubte, en aquest sentit. Qui orienta la informació cap a l'escàndol, qui ens avisa de la "violència" policial, qui ens assegura que actuarà amb "transparència" i "contundència" és Interior de la Generalitat, és a dir, la conselleria de Saura. El judici paral·lel contra els mossos es produeix als mitjans de comunicació, però el creen des de l'àmbit polític. I no em val que tots estiguem d'acord a lluitar contra l'abús policial, perquè aquesta és la qüestió: el vídeo no aguanta el magne escàndol que han muntat Olmos i companyia. Aleshores ve la pregunta del milió. Deu ser que som en etapa electoral? Deu ser que Iniciativa s'ha de fer perdonar la conselleria que regenta? Deu ser que l'escàndol Núria Pòrtulas ha esclatat a la cara dels progres de tota la vida, i ara no saben com contrarestar-ho? Sigui com sigui, resulta xocant que els dirigents que han de vetllar per la credibilitat d'un cos policial, altrament un estament sensible de la democràcia, siguin els qui més fan pel seu descrèdit. No vull creure que sigui immaduresa política, encara que és una hipòtesi. Però, en qualsevol cas, és una clara irresponsabilitat. Jutjar els mossos violents forma part de la democràcia. Muntar un xou públic amb la seva credibilitat, per tal de guanyar dos punts en la intenció de vot, i fer-ho sense solvència de proves, és una vergonya política. No té res a veure amb la transparència. Més aviat té a veure amb una concepció hiperideològica d'un cos professional. Mala peça al teler.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow Rahola acusa Saura de portar la informació "cap a l'escàndol"
Go to top of page