L'eficàcia del model policial, a debat PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 01 maig de 2007
AVUI │ Laura Nicolás

ImageFALTA D'AGENTS · Alguns experts dubten que la seguretat depengui directament del nombre de policies

RÀTIOS EUROPEES · Catalunya té més efectius per cada mil habitants que Alemanya, Àustria o Suècia

La conselleria d'Interior estudia alliberar els Mossos d'Esquadra de tasques no estrictament policials -com la vigilància de les presons o l'atenció als mitjans de comunicació- per fer front al dèficit d'efectius, que el mateix departament xifra en 654 agents. Hi ha experts en seguretat, però, que consideren que l'eficàcia policial no depèn del nombre d'agents que patrullen pel carrer, sinó de millorar l'actual model d'organització.

Itàlia, Portugal i Espanya són els únics territoris que superen la ràtio de Catalunya, mentre que França la iguala, amb quatre agents per cada mil habitants. Aquesta proporció s'incrementa en un policia a la ciutat de Barcelona. Només a la capital catalana conviuen fins a cinc cossos policials diferents: Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, Cos Nacional de Policia (CNP), Guàrdia Civil i Policia Portuària.

El desplegament dels Mossos no ha significat, a la pràctica, la substitució del CNP ni de la Guàrdia Civil, que només a Barcelona ciutat mantenen operatius 2.616 agents, tants com els desplegats pels Mossos. El mateix conseller d'Interior, Joan Saura, reconeixia en una entrevista a l'AVUI que "el desplegament dels Mossos ha propiciat que hi hagi més policia que mai a Catalunya".

Les forces de seguretat de l'Estat mantenen competències diverses -elaboració dels documents d'identitat, la lluita contra el crim organitzat, el control de fronteres, etc.- que justifiquen la seva presència en territori català. Però, en opinió de Víctor Argelaguet, director de Web Policial, la raó de la convivència de fins a cinc cossos policials no és tant per raons de seguretat com pel fet que "cada nivell de poder vol tenir el seu petit exèrcit i ho prioritza per sobre de l'interès general".

Divisió competencial fictícia

Una crítica que fa extensible als alcaldes i a les policies locals. Segons Argelaguet, la divisió competencial entre els cossos responsables de la seguretat ciutadana -Mossos, CNP i Guàrdia Civil- i les policies municipals "és totalment fictícia". Posa com a exemple l'extinció d'incendis i si els ciutadans haguessin de trucar a diferents cossos de bombers segons l'origen del foc: "Als de Barcelona si és a la cuina i als de la Generalitat si s'encén el menjador".

David José, secretari general de l'SPC, un dels sindicats majoritaris dels Mossos d'Esquadra, comparteix la visió d'Argelaguet: "Cada autoritat vol tenir la seva guàrdia pretoriana i això dificulta l'optimització de recursos". En aquest sentit, José destaca que la presència de cinc cossos policials a la ciutat de Barcelona suposa "quintuplicar" les infraestructures, la vigilància d'edificis policials, etc.

José també crítica que les plantilles del CNP i de la Guàrdia Civil a la capital catalana estiguin "inflades", perquè "amb un miler d'agents ja en tindrien prou per fer les tasques que tenen assignades".

En canvi, el professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Tomàs Gil, prefereix no centrar tant el debat en el nombre d'agents com en la racionalitat del model policial.

Aposta per un model federal

Tot i ser l'inspector en cap de la policia local de Sant Adrià de Besòs, Gil aposta per un model federal on les comunitats autònomes assumeixin totes les competències de seguretat pública mentre que l'Estat només es reserva unes tasques determinades. "S'ha de racionalitzar el sistema", afirma Gil, perquè "no es poden tenir dos grans cossos estatals i una part del territori amb un sistema diferent amb policies autonòmiques" i, a tot això, sumar-hi "les policies locals".

També defensa la necessitat de modificar l'actual model policial Juan Antonio Delgado, de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC). "Bèlgica tenia el desastre policial que tenim nosaltres", explica Delgado. El cas del pederasta Marc Dutroux "va evidenciar la descoordinació policial" i es van unificar els cossos estatals existents. El representant de l'AUGC considera que aquí també hi ha exemples de descoordinació policial que, a diferència de Bèlgica, no han propiciat canvis, com és la investigació de l'assassinat de Rocío Wanninkhof.

Delgado aposta pel desplegament de cossos autonòmics a tot l'Estat -seguint l'exemple català i basc- perquè es facin càrrec de la seguretat ciutadana, mentre que una única policia estatal -fruit de la unificació del CNP i la Guàrdia Civil- s'encarregaria de delictes com el terrorisme, el narcotràfic o les màfies. Pel que fa al paper de les policies locals, Delgado considera que "haurien de tenir més protagonisme" i, fins i tot, assumir més competències "com el trasllat de detinguts".

El model proposat per Delgado també reduiria el nombre d'agents estatals a un màxim de 25.000 i la resta "es traspassarien a les policies autonòmiques".

La ràtio fixada pel Parlament

La perspectiva del conseller d'Interior és diferent. Joan Saura assegura que "no tenim més policies que en altres llocs, tenim un nivell similar". A més, recorda que "hi ha una moció del Parlament que fixava que calien 4,5 policies per cada mil habitants". Això sí reconeix que "hem de fer una llei del sistema policial que defineixi molt bé les funcions de cadascú, perquè es tracta de racionalitzar".

Mentre es continua negociant l'esborrany de l'avantprojecte de llei, el conseller Saura ha encarregat un estudi per optimitzar els recursos als Mossos. Una de les possibilitats que s'analitzen, en el cas de la vigilància de les presons, és la creació d'un cos de funcionaris adscrit a la Generalitat o d'una empresa pública de vigilància. Interior tampoc descarta establir una nova categoria en el cos policial, la d'auxiliar, amb unes proves de selecció i una formació diferents de les dels mossos.

Amb els resultats de l'informe, Saura espera "millorar l'eficàcia de manera gradual i progressiva". Si finalment es decideix alliberar els agents de la vigilància de les presons o de l'oficina de premsa, no serà un canvi d'un dia cap a un altre: "Substituir persones per persones no es pot fer d'avui per demà. El que és important és fixar alguns objectius d'on volem anar i això fer-ho en un, dos o tres anys, d'una manera gradual".

Per al sindicat SPC, la solució a la falta d'efectius no és "crear un cos especial o posar civils a treballar amb informació sensible", sinó "aturar un any el desplegament". El sindicat SAP-UGT també és partidari de "l'aturada tècnica del desplegament" encara que no entra a valorar l'estudi per alliberar agents de tasques no estrictament policials. No obstant, en paraules del portaveu Sergi Fernández, no són reacis a acceptar canvis en l'estructura policial "si hi ha una argumentació lògica".

Com a expert en models policials, el professor universitari Tomàs Gil, explica que "fer un estudi és bo perquè hi ha aspectes sobre els quals és necessari reflexionar". Però, en l'aspecte concret d'alliberar als Mossos de la vigilància de les presons, considera que l'administració "té l'obligació de garantir els drets dels reclusos mitjançant agents de l'autoritat". Una presència policial que també ha de continuar en edificis emblemàtics, com el Parlament, segons Gil.

Des de Web Policial, Víctor Argelaguet espera que l'estudi s'emmiralli en els sistemes policials europeus més avançats, com el britànic, on l'alçada mínima o l'origen ètnic no són cap obstacle. Fins ara, "hem fet una policia nova i no hem sabut aprendre dels errors dels altres".

Notícia publicada al diari AVUI, núm. 755, pàgina 28. Dimarts, 1 de maig del 2007

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow L'eficàcia del model policial, a debat
Go to top of page