Una llei catalana de policia que «firmaria Beria» PDF  | Imprimir |  E-mail
dimecres, 21 març de 2007
Diari de girona │ Alfons Quintà

Saura acaba de reorganitzar la direcció suprema dels Mossos d´Esquadra. Incrementa la ja gran cohesió política i ideològica de la policia autonòmica catalana. Les seves arrels i els seus referents són els del comunisme català. El paper del dirigent del PSUC Àngel Abad Silvestre va ser cabdal, ja en temps de CiU. Com s´exposarà, amb dades i noms, ha estat un procés lent i políticament premeditat. Contrasta amb l´absència d´un model policial català modern i professional, així com amb l´evident crisi de la seguretat pública a Catalunya. La crisi s´ha estat covant des de fa anys. Jordi Pujol i diversos consellers de Governació de CiU en comparteixen una forta responsabilitat.

La llebre es va aixecar el passat onze de gener, en el programa de 8TV Amics, coneguts i saludats, dirigit per Josep Puigbó. Hi havia un debat sobre la seguretat pública a Catalunya. Un dels convidats va voler anar al fons de la qüestió. Fou el coronel jubilat Gabriel Cardona, membre fundador de la Unió Militar Democràtica, així com després, ja en la democràcia, responsable d´importants funcions policials. Avui és professor d´ Història de la Universitat de Barcelona.

Cardona va manifestar que el tripartit està a punt de presentar al Parlament un avantprojecte de Llei del Sistema de Policia de Catalunya «que firmaria perfectament Beria». Va afegir que portava a crear a Catalunya una «policia política». El professor Cardona al·ludia a Laurenti Beria ( 1899-1953), cap del NKVD (predecessor del KGB) sota Stalin, així com un dels grans criminals del segle XX. Com ja s´exposarà en aquesta sèrie, la consideració del professor Cardona està justificada.

Sense contradicció

En aquell programa, estava present, assegut prop de Cardona, el gironí Joan Boada i Masoliver, secretari general de la Conselleria d´Interior. Boada no va ser capaç d´oferir cap argument que contradigués Cardona, com mostra la gravació del programa. Unes setmanes més tard, el mateix espai de TV va organitzar un altre debat comparable. Hi va tornar a prendre part el coronel Cardona, així com diversos juristes, alguns ben coneguts. El responsable del programa digué que havia convidat tots els dirigents de la Conselleria d´Interior, des del mateix Joan Saura a qui fos. Cap no va voler participar-hi.

Tots dos programes van representar acurades anàlisis dels actuals desastres de la seguretat pública a Catalunya. És una qüestió de la qual aquest diari i altres s´han fet ressò, un dia rere altre.

Des de la Conselleria d´Interior, s´ha pretès fer creure que l´increment de la criminalitat, en especial dels robatoris a cases, és només «una percepció» per part de la població. Des d´una conselleria totalment dominada pel comunisme català es recorre a una visió pròpia del mite de la caverna de Plató. Segons aquell mite els homes estaríem dins una caverna des d´on només percebrien les ombres de la realitat. Lligar el pensament platònic, dit idealista des del comunisme, i el marxista és un fet sense precedents. Però quan no hi ha arguments es poden somiar truites.

Malgrat la importància del tema, no hi ha hagut consideracions de fons sobre la seguretat pública catalana, esdevinguda inseguretat pública. Des del tripartit es vol tapar que s´ha imposat un sistema policial de base política i partidista, no pas professional. L´interès de CDC per posar-ho en relleu queda molt limitat pel fet que els mals provenen dels temps de la Presidència de Jordi Pujol, com ja s´exposarà.

Les coordenades reals del problema són molt greus. Redactors i caps de secció d´aquest diari m´exposen amb detall les dificultats amb què s´han trobat gironins afectats per robatoris a l´hora de voler presentar les corresponents denúncies. És perquè des de la Generalitat es vol fer creure que aquí no passa res. Per això, volen que el nombre de denúncies sigui el mínim possible.

Em diuen que en un cas es va fer incloure en una sola denúncia el que evidentment eren set robatoris diferents. En molts altres casos, afirmen, a partir d´experiències concretes, els perjudicats han hagut d´esperar tant, per presentar denúncies en comissaries dels Mossos, o els han posat tants d´inconvenients, que els afectats han acabat anant-se´n a casa sense denunciar res. Estadísticament no hi haurà hagut cap delicte.

Qui això escriu va exercir de jutge durant tres anys, ja sota la democràcia i quan les funcions de policia judicial eren dutes a terme per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. De vegades m´arribaven denúncies que arxivava tot seguit, en funció del que establia la llei i, per descomptat, donant vista al ministeri fiscal. Però mai no vaig percebre que hi hagués cap dificultat per presentar denúncies, en ser un dret que empara la llei. El comissari de policia i el comandant de la caserna de la Guàrdia Civil del meu àmbit jurisdiccional respectaven aquell dret de tots els ciutadans, amb molt rigor. Mai no es va produir res comparable al que ara m´exposen els meus actuals companys d´ofici periodístic.

El desig dels polítics de fer creure que hi ha menys criminalitat que la realment existent pot portar a fer difícil la denúncia. En un debat electoral francès, es va exposar que segons s´usin unes dades o unes altres, sempre molt manipulades, allí es pot arribar a dir que la criminalitat hauria baixat en un 7 per cent o bé, ai las, s´hauria incrementat en un 14 per cent. No ve d´un pam.

En les publicacions internacionals sobre aquests temes (que són en llengua anglesa) els mots «nderrated i underreported apareixen pàgina sí i pàgina també. La primera paraula significa que arreu les estadístiques oficials tendeixen a subestimar el nombre de violacions de la llei. El segon mot indica que les estadístiques solen donar dades a la baixa, sempre per interès polític. Aquesta manipulació interessada de la realitat fàctica -perquè a més crims, menys vots- explica que des del marxisme s´usi el «mite de la caverna» de Plató. Els exemples gironins esmentats indiquen que els responsables de la conselleria d´ Interior se les saben totes, pel que fa a envernissar la realitat.

Errors polítics greus

En tot cas resulta evident el deteriorament real de la seguretat ciutadana a Catalunya. Com s´exposarà, aquest empitjorament ha estat paral·lel a errors polítics greus i continuats en la concepció d´un nou model policial català. A la Generalitat hi ha una visió que és de base més política que no pas professional. Un cop més, els polítics catalans no han estat capaços de posar els interessos generals per damunt dels partidistes. Tampoc han donat primacia als criteris tècnics. En voler amagar la seva ineficàcia, ara Joan Saura reclama la creació de més places de Mossos d´Esquadra. Aquest no és el problema, sinó una manera de fer volar coloms.

En el programa de TV esmentat, l´antic coronel i ara professor Gabriel Cardona va dir que Catalunya ocupava el segon lloc d´ Europa (crec que després d´ Itàlia) en quant a nombre de policies per habitant. O sigui que el problema no és que calguin més diners, ni més policies autonòmics. També cal tenir en compte que els Mossos estan molt més ben pagats que la Policia Nacional i que la Guàrdia Civil. El problema rau en que s´ha creat una estructura policial pitjor que l´anterior. Acreditar-ho i mostrar-ne les causes és l´objectiu d´aquesta sèrie d´articles.

Hi ha, en efecte, un altre ordre de problemes. Així, la dotzena llarga de fonts consultades ha coincidit a destacar la gran politització dels dirigents policials de la conselleria, en el sentit de procedir del PSUC o del seu entorn sindical. L´arribada de Joan Saura a aquella conselleria no té res d´atzar, sinó que és la guinda d´un pastel que s´ha estat cuinant des de fa molt d´anys, des dels temps de consellers de Governació de CiU.

La substitució de Montserrat Tura per Saura va ser activament propiciada pels alts càrrecs d´aquell departament, molt més propers ( ja sota Tura) a Iniciativa i a Saura que no pas al PSC i a Tura. El cessament de Tura fou donat a conèixer per Saura, sense que Tura en sabés res. Va ser un acte emblemàtic, aclaridor i representatiu d´una important realitat política: el domini comunista de l´àmbit policial català.

Els enfocaments polítics partidistes solen garantir la ineficàcia professional. Impedeixen un enfocament només tècnic, en ser aquest marginat per criteris polítics partidistes. Aquest seria, com s´exposarà, un dels grans drames de l´actual i ineficient sistema de seguretat pública catalana. És un sistema que s´ha creat i s´explica per la conjunció i complementarietat entre la ineficàcia de consellers de Governació de CDC i una voluntat política sorgida del que va ser el PSUC.

Actuals responsables de la conselleria d´ Interior, ben identificats amb el que queda del PSUC han fet carreres molt ràpides. Partint sovint de formacions personals modestes, molts d´ells es van integrar en tasques de guàrdia urbana en el si d´ajuntaments essencialment controlats durant anys pels comunistes, com el de Sabadell, o bé pels socialistes, com el de Girona. Tot els ha anat rodat.

Els alcaldes no tenien coneixements tècnics ni gaire interès en l´organització professional de la seguretat pública. Tampoc no hi havia tingut interès Jordi Pujol. Es va crear un buit que l´acreditat voluntarisme comunista no podia deixar passar per alt. Caldrà donar dades respecte a com ha anat tot plegat i dels perills que implica l´actual situació creada.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow Una llei catalana de policia que «firmaria Beria»
Go to top of page