El 'CSI': realitat o ficció? PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 06 febrer de 2007
bcn.cat

Image"Apa, això no s'ho creu ningú!". Quantes vegades hem fet aquest comentari veient alguna escena de la reeixida sèrie televisiva CSI, on la policia científica nord-americana descobreix l'autor d'un crim en menys d'una hora de capítol. Alerta, però, perquè hi ha més realitat que ficció en molts aspectes d'aquesta sèrie, sobretot els tècnics.

ImageDe fet, en les tècniques que usen Gil Grissom i Horatio Caine i els seus equips hi ha molta més realitat del que ens pensem i la viuen cada dia en pròpia pell els investigadors de la policia científica catalana i espanyola cada cop que reben una trucada per una mort violenta.

Alguns pagaríeu per torpedinar-los a preguntes, oi? Doncs, els que van assistir a la seu de la guàrdia urbana de Ciutat Vella, en el marc del cicle BCNegra, no van pagar ni un duro i van obtenir totes les respostes que volien saber del metge forense Josep Castellà; el cap de la policia científica de Barcelona dels Mossos d'Esquadra, Daniel Martínez, i el jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona, Eduardo Navarro. Voleu saber quines van ser les preguntes més interessants?

Els mitjans tècnics de què disposa la nostra policia científica tenen el mateix nivell que els que veiem a CSI?

–(Daniel Martínez): "Els mitjans que s'usen a CSI són els mateixos que els nostres, fins i tot en alguns els avancem. De fet, la majoria de material científicotècnic que utilitzem és comprat als Estats Units. Per tant, el que veiem que fan servir a la sèrie no només existeix, sinó que ho utilitzem".

Què hi ha de ficció a CSI?

–(Josep Castellà): "Que sempre va tot molt bé, molt ràpid i els investigadors són molt intuïtius. A vegades em pregunten perquè caram som tant lents els forenses i jo els responc que no sóc pas lent, és que els forenses de CSI són molt ràpids! Això no vol dir que pensi que la sèrie fa mal a la professió, ben al contrari, crec que les persones necessiten saber com treballem".

–(Daniel Martínez): "Un altre exemple de ficció a la sèrie és tot el tema de les imatges digitals, que encara que estiguin llunyanes i borroses aconsegueix transformar en imatges absolutament nítides i descobrir detalls imperceptibles. Això és ficció, és totalment impossible. La imatge es pot netejar una mica però té molts límits que a la sèrie no es respecten".

–(Josep Castellà): "També cal pensar que determinar l'hora de la mort no és tan fàcil com se'ns presenta. Sempre és aproximat. El forense, a més, no pot donar informacions taxatives o fiables en el moment de l'aixecament del cadàver, sinó després de l'autòpsia.

–(Daniel Martínez): "És més, si ens trobem un cadàver amb una destral al crani, el forense et dirà que t'esperis a l'autòpsia per saber la causa de la mort!".

Tanta divulgació de coneixements policials beneficia els assassins?

–(Daniel Martínez): "No, hi ha suficients mitjans per descobrir l'autor. I hi ha coses que no es diuen mai".

–(Josep Castellà): "Per exemple, hi ha maneres de procedir a la destrucció de la sang però no les diré perquè el criminal molt sovint intenta fer-la desaparèixer, però com que no saben com fer-ho es pensen que ja no hi és perquè no es veu a simple vista. L'investigador, però, és capaç de fer-la visible".

Perquè serveix un jutge en l'escena d'un crim? Només per ordenar l'aixecament del cadàver?

–(Eduardo Navarro): "Realment, els jutges servim per poca cosa en l'escena d'un crim. El jutge ha d'estar allà perquè ho mana la llei però el que ha de fer és intentar molestar al menys possible, tot i que tinc companys que els encanta ficar-se en la investigació. Aquesta llei, que no està pensada per avui dia, és del 1882 i en temes d'aixecament de cadàvers no ha sofert cap modificació. És una llei que es basa en la manca de confiança en la policia i els obliga a cessar tota investigació fins que no arribi el jutge, una figura que no pinta res a l'escena del crim, sinó a la posterior investigació judicial".

–(Josep Castellà): "En alguns casos, i només des de fa tres anys, existeix la possibilitat que el jutge autoritzi el forense a substituir-lo però només en els procediments abreujats, és a dir, quan no hi ha indicis de mort violenta".

Els detectius privats poden investigar un crim?

–(Eduardo Navarro): "No. Els detectius privats no poden investigar delictes. Si troben indicis d'un delicte ho han de posar en mans de la policia".

Com s'accedeix a la policia científica?

–(Daniel Martínez): "Hi ha dues vies. Una és per als llicenciats en medicina, farmàcia, químics i biologia i l'altra és a través del cos de Mossos d'Esquadra. Amb aquesta segona via hi poden accedir els mossos que portin almenys dos anys de servei al carrer i que després facin unes oposicions per entrar a la policia científica bàsica. Un cop a dins, poden fer un curs d'especialització per convertir-se en experts en un camp".

Quina relació s'estableix entre el forense, els investigadors i els periodistes davant d'un crim?

–(Josep Castellà): "Entre la policia i els forenses hi ha d'haver molta relació, tant en el moment de processar l'escena del crim com en les investigacions posteriors. Però és diferent amb els periodistes. Un metge forense no pot dir absolutament res a un periodista, tant si s'ha decretat el secret de sumari com si no".

–(Eduardo Navarro): "De fet, que es decreti o no el secret de sumari és indiferent perquè només afecta a les parts. En tot cas, les accions són secretes per al públic i només ho són també per a les parts si es decreta el secret de sumari".

Perquè s'utilitzen les empremtes dactilars a nivell civil?

–(Daniel Martínez): "A nivell civil, a diferència del que succeeix a nivell criminal, les empremtes que es registren als fitxers del DNI serveixen sobretot per quan apareix un cadàver sense documentació i impossible d'identificar. Si no fos així, la vídua no cobraria fins després de cinc anys de la desaparició".

–(Eduardo Navarro): "Les empremtes del DNI, les de persones no fitxades, no surten als fitxers de la policia criminal, però de vegades s'ha autoritzat que es revisin aquests fitxers del DNI per identificar un cos, tot i que és un treball molt costós en temps".

Existeix el crim perfecte?

- (Daniel Martínez): "No, no existeix el crim perfecte. L'autor sempre deixa alguna cosa al lloc dels fets i s'endú alguna cosa del lloc dels fets. Un consell: no mateu, no val la pena!".

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow El 'CSI': realitat o ficció?
Go to top of page