Revolta dels caps de les policies locals contra la llei que prepara Interior PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 16 març de 2006
El Punt │ S. Barrosso

ImageL'avantprojecte de llei del sistema de policia de Catalunya ha ensopegat no només amb l'oposició dels sindicats, sinó també amb el desacord obert dels caps de les policies locals. Representants de 88 cossos municipals es van reunir ahir a Mataró per avaluar el text del Departament d'Interior. La trobada es va tancar amb un manifest que qualifica d'«extremadament centralista» el sistema policial que vol implantar la conselleria, que proposa coordinar les policies locals amb els Mossos d'Esquadra i supervisar el sistema amb òrgans vinculats a la Generalitat. Interior ha tret la bandera blanca: ja té una segona versió de l'avantprojecte.

L'Associació de Caps i Comandaments de Policies Locals de Catalunya (Accpolc) va escenificar ahir l'estira-i-arronsa que manté amb el Departament d'Interior. Representants de 88 cossos *a Catalunya n'hi ha uns 200* es van reunir a Mataró en una trobada avalada per l'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC). En la taula final, en la presentació de les conclusions, hi havia el president de l'Accpolc, Xavier Vilaró, cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i els vicepresidents territorials de l'agrupació, la majoria dels quals també són caps de policia d'ajuntaments governats pel PSC: és el cas del cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, Conrad Fernández; del cap de la Policia Municipal de Girona, Josep Palouzié, i del seu homòleg de Lleida, Agapito Astudillo.

La conselleria d'Interior, per tant, treballa en la futura llei del sistema policial enfrontant-se als desacords dels ajuntaments amics o, almenys, al desacord dels caps de policia de la majoria d'aquests ajuntaments. La causa del descontentament és la sensació general que l'autonomia local quedaria retallada si el text proposat per Interior s'arribés a aplicar. Els professionals del sector el consideren «intervencionista» i «extremadament centralista», i algunes intervencions en la trobada d'ahir van qualificar d'«insultant» el mètode amb què s'ha redactat, sense consultar el món local.

Un dels punts del manifest final de la reunió assegura que els òrgans proposats per gestionar i controlar el futur sistema policial de Catalunya (Mossos d'Esquadra més policies locals) «es plantegen com a sistema de tutela de l'administració local [que quedaria supeditada a la Generalitat], i qüestiona els principis bàsics de l'autonomia municipal, amb un seguit d'imposicions i controls als ajuntaments i als seus cossos policials».

Tanmateix, mentre que els caps de policia local revoltats es reunien, el Departament d'Interior s'hi va posar en contacte per avisar-los que ja existeix una segona versió de l'avantprojecte. La conselleria, per tant, busca la negociació.

De moment, Interior es mostra disposat a reduir el nivell d'exigència amb les policies locals i ha retocat qüestions semàntiques que són material sensible, ja que impliquen una jerarquització en què la Generalitat es col·loca com a administració superior.

Per exemple: en la primera versió del text s'establia la diferència entre requeriment i demanda de servei policial. El requeriment es plantejava com a exigència de la Generalitat als cossos de policia local i la demanda es presentava com una via dels ajuntaments per sol·licitar educadament un servei a Interior. En l'última versió, la diferència s'ha eliminat i es faculta les dues parts a presentar requeriments de serveis.

Els autors de l'avantprojecte de llei del sistema policial mantenen dues negociacions obertes: una amb els caps de policies locals i una altra amb els sindicats. Amb els representants dels agents *almenys amb els dels Mossos d'Esquadra*, Interior ja ha pactat un retoc en el règim disciplinari que volia imposar: la conselleria renunciarà a les sancions econòmiques per castigar les faltes dels agents, i es conformarà a mantenir el sistema tradicional de suspensió de sou i feina, que permet als afectats buscar una altra feina mentre dura la sanció. «Si un agent sancionat ha de continuar treballant però se li'n va el sou pagant la multa, de què ha de viure?», pregunta David José, del sindicat SPC, majoritari als Mossos.

La conselleria també negocia una compensació per als subinspectors, que amb la nova llei quedarien enquadrats amb els sergents en una única categoria, la d'oficial, que els diluiria.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page