Ciutat de desapareguts PDF  | Imprimir |  E-mail
dilluns, 27 febrer de 2006
El Periódico │ DMITRI POLIKARPOV

• Les tortures policials estan darrere de moltes de les 50.000 desaparicions que es registren a Moscou any rere any • Els agents utilitzen mètodes de l'era soviètica

ImageEl pare de Serguei, un empresari moscovita de 27 anys, va desaparèixer el maig del 2004. Va sortir a comprar a un supermercat del barri i no va tornar mai. La investigació policial es va revelar infructuosa. Després d'un any de buscar-lo desesperadament amb l'ajuda d'un amic policia, Serguei va trobar el cadàver del seu pare en una morgue de Moscou.

La documentació que portava a sobre havia desaparegut i estava inscrit al registre com un "cadàver no identificat". La investigació privada va revelar que dos policies havien portat el pare de Serguei a un hospital; tenia marques d'haver rebut una forta pallissa. Els agents van pagar 200 euros perquè el metge que estava de guàrdia el registrés com un ciutadà sense documents, tot i que encara estava conscient i va poder dir el seu nom. Poc després va morir per les ferides.

Un crim que no va cometre "Abans de morir li va explicar al metge que l'atenia que els agents el van apallissar perquè s'havia negat a declarar-se culpable d'un crim que no havia comès", afirma Serguei. No obstant, cap dels testimonis trobats pel fill de la víctima es va atrevir a presentar una denúncia oficial per por dels agents desconeguts.

La història de Serguei no representa ni de lluny un fet aïllat. Cada any desapareixen a Rússia més de 100.000 persones i són trobats uns 60.000 cadàvers no identificats. No- més a Moscou, la xifra dels desapareguts puja fins a 50.000 persones a l'any. "És la població d'una ciutat mitjana russa. Cada any perdem així més gent que en tota la guerra de l'Afganistan la invasió soviètica dels anys 80", diu a aquest diari Lídia Ivanova, del Departament de Recerca de Desapareguts del Ministeri d'Interior rus. Segons les organitzacions dels drets humans d'aquest país, la mateixa policia russa està implicada en moltes desaparicions. L'associació moscovita Veredicte Públic ha descobert 200 casos de persones que van morir o van quedar invàlides a causa de tortures o pallisses de la policia. Amb la lluita contra el terrorisme i la delinqüència per bandera, les autoritats russes han ressuscitat moltes pràctiques nefastes del passat soviètic. La delin- qüència emergida després de la caiguda de l'URSS ha servit com a excusa per protegir aquest continuisme dels costums, que també s'observa a l'actual Codi Penal, en què no es preveu el delicte de tortura quan es tracta de la policia.

Invàlids amb sort

"Des de l'època de Stalin, la policia russa ha tingut la tradició d'utilitzar com a prova confessions obtingudes mitjançant tortures. Ha sigut un requisit indispensable de la seva feina", explica Liudmila Alekseieva, presidenta del Grup Hèlsinki de Moscou. Un sondeig divulgat a finals del 2005 va descobrir que el 60% dels agents consideren normal maltractar els detinguts.

Els que han tingut més sort amb la policia sobreviuen, però queden invàlids. El cas que ha tingut més repercussió és el d'Aleksei Mikhéiev, que va confessar haver violat i matat una noia desapareguda. Després de confessar-se culpable, es va tirar per la finestra de la comissaria i va quedar invàlid. Poc després, la noia va tornar a casa sana i estàlvia. Després de set anys d'intents infructuosos perquè es fes justícia a Rússia, Mikhéiev va portar el seu cas al Tribunal d'Estrasburg, que sí que va establir que la policia russa l'havia torturat i va condemnar l'Estat a pagar-li una indemnització de 250.000 euros.

Testimonis muts

L'últim cas --que es va arribar a publicar a la premsa espanyola a causa de la nacionalitat de la víctima-- va ser el de Fernando Bernaldo de Quirós. Aquest espanyol, amb resi- dència permanent a Moscou, va sortir el 13 de gener passat a la nit a passejar a prop de casa seva. Després de rebre una inexplicable pallissa policial va ser ingressat en un hospital, on va morir diversos dies després a causa d'una esquinçada del fetge i de l'intestí prim. Malgrat que hi ha testimonis en el cas, la investigació oberta per la fiscalia russa encara no ha aconseguit identificar els culpables.

Noticia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 27/2/2006 de El Periódico

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page