Interior talla l'accés de les policies locals a les diligències dels Mossos PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 28 setembre de 2004
Segons l'explicació extraoficial que han rebut, la conselleria creu que en feien mal ús

Les policies locals que tenen el conveni amb els Mossos d'Esquadra per compartir les dades a través del SIP (Servei d'Informació Policial) han tingut una sorpresa: des de fa uns dies els és impossible accedir a través de l'ordinador, com feien abans, a les diligències dels Mossos. Extraoficialment se'ls diu que la retallada d'accés a la informació es fa perquè s'ha descobert algun agent documentant-se injustificadament, però els afectats reclamen una explicació oficial i més convincent.

25/09/2004

La imatge d'un director general de Seguretat Pública i un alcalde al costat dels caps dels Mossos i de la corresponent policia local signant el conveni de col·laboració per compartir dades s'ha repetit en desenes de poblacions catalanes els darrers anys, tant quan governava CiU com amb el govern tripartit. I els termes coordinació i intercanvi de dades han estat en boca dels signants, sempre preocupats de definir la policia de Catalunya com la suma de dos cossos: els Mossos i les policies locals.

Per això, diferents caps de la policia local que han descobert que els han barrat l'accés a una part fonamental de les dades es mostren indignats i se senten traïts. A part, consideren que la mesura perjudica el servei i creuen que només respon a un interès polític de fiscalitzar la informació. «Perquè la informació policial sigui útil i no es converteixi en arma de poder ha de ser neta i ha de fluir de manera bilateral», deia ahir el cap de la policia local d'una important població catalana on els Mossos encara no estan desplegats. Aquest responsable policial recordava que la policia local entra les seves dades a la base conjunta, cosa que permetrà que els Mossos en disposin quan s'hi despleguin.

Caps de les policies locals consultats mantenen que no tenen aspiracions a accedir a les bases de dades que afecten grups amb vinculacions terroristes, però que creuen imprescindible que puguin accedir a la informació que correspon a la seguretat ciutadana. «Volem accedir a la informació que afecta l'autor d'una estrebada i del carterista que ens ploma els turistes», exemplifiquen. Amb la retallada, el màxim que poden saber sobre un detingut o un sospitós és el nombre de diligències i el títol del delicte pel qual ha estat encausat, però no poden veure les diligències en què consta el relat dels fet.

El que no volen, diuen, és tornar als temps en què compartien terreny amb la Policía Nacional i havien de pidolar perquè els passessin «dos miserables fulls». Els havien venut que tenien un paper primordial en el sistema de seguretat de Catalunya i volen una explicació oficial. El secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va mantenir ahir que s'havia parlat de manera teòrica de tallar l'accés en casos puntuals de mal ús de la informació, però va dir que desconeixia l'aplicació general de la mesura. Es neguen a «pidolar»



Consultes xafarderes del cas de Lliçà

La retallada a l'accés a les diligències es produeix després de l'enrenou que es va generar al Departament d'Interior quan, investigant les filtracions als mitjans de comunicació, es va descobrir que les diligències del doble crim de Lliçà de Vall, del qual és sospitós el mosso d'esquadra Josep Lluís Rua, havien estat consultades per nombrosos agents aliens a la investigació, tant del mateix cos dels Mossos d'Esquadra com de diverses policies municipals de Catalunya. El cas, que estava sota secret de sumari, havia d'estar blindat amb una clau especial, però no havia estat bloquejat.

L'explicació que han rebut dels Mossos les policies locals que s'han queixat aquests darrers dies de la barrera amb què s'han trobat és que s'havia descobert que s'havia fet ús indegut de les bases informàtiques. «Si s'ha detectat algú que ha accedit il·lícitament a la informació hi ha mecanismes per sancionar-los i no veiem correcte que es tanqui l'accés de manera generalitzada. A més, el mal ús tant el pot fer un agent local com un agent dels Mossos», lamenta un cap de policia, que recorda que, des d'un principi, ja se'ls va negar també l'accés a les bases fotogràfiques per impedir que poguessin fer reconeixements.



«No volem haver de pidolar per tenir informació com en altres temps»

Caps de les policies locals consultats mantenen que no tenen aspiracions a accedir a les bases de dades que afecten grups amb vinculacions terroristes, però que creuen imprescindible que puguin accedir a la informació que correspon a la seguretat ciutadana. «Volem accedir a la informació que afecta l'autor d'una estrebada i del carterista que ens ploma els turistes», exemplifiquen. Amb la retallada, el màxim que poden saber sobre un detingut o un sospitós és el nombre de diligències i el títol del delicte pel qual ha estat encausat, però no poden veure les diligències en què consta el relat dels fet. El que no volen, diuen, és tornar als temps en què compartien terreny amb la Policía Nacional i havien de pidolar perquè els passessin «dos miserables fulls». Els havien venut que tenien un paper primordial en el sistema de seguretat de Catalunya i volen una explicació oficial. Delort va mantenir ahir que s'havia parlat de manera teòrica de tallar l'accés a casos puntuals, però va dir que desconeixia l'aplicació general de la mesura.


< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page