La Guàrdia Urbana de Barcelona gira l’esquena a l’anglès PDF  | Imprimir |  E-mail
diumenge, 02 març de 2014
Redacció │ Barcelona

Tot i les al·legacions fetes a les bases de 100 places d’agent en el sentit d’incorporar una prova voluntària d’anglès -o la valoració de mèrits de coneixement d’idiomes estrangers en el seu defecte-, l’Ajuntament de Barcelona insisteix en no valorar als aspirants amb habilitats lingüístiques

ImageEl coneixement de la llengua franca avui al món, l’anglès, comença a esdevenir decisiu per fer front a moltes situacions quotidianes amb les que es troben els agents de policia a Barcelona: des de l’assistència a víctimes de furt, la presa de declaració a persones estrangeres o la mediació en un conflicte en que hi hagi turistes implicats. A nivell executiu també esdevé indispensable per als intercanvis amb altres cossos policials o organismes de cooperació. Tot i així, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit un any més no valorar els coneixements d’idiomes estrangers dels aspirants a la categoria d’Agent de la Guàrdia Urbana.

El cas paradigmàtic de Barcelona: una de les potències turístiques mundials i no es fonamenta el coneixement d’idiomes a la policia

El proper dia 4 de març finalitza el termini per presentar instàncies per participar en la convocatòria de 100 places d’agent, i que a la fase d’oposició estableixen la prova cultural, la prova aptitudinal, la prova de català (Nivell B2), les proves físiques, les proves de personalitat i competències i les proves mèdiques.

En el transcurs del període d’al·legacions de les bases per a la convocatòria de 100 places, el sindicat CCOO va plantejar la importància de valorar el coneixement d’idiomes estrangers, ja fos mitjançant una prova d’idioma o en una qualificació de mèrits. Ambdues propostes van ser rebutjades, ja que des de l’ajuntament es va al·legar que la mesura aniria contra la igualtat d’oportunitats dels aspirants, i que no disposava de recursos per introduir aquesta prova. Des de l’administració també es van mostrar contraris a substituir la prova de cultura general per una basada en un temari, tot i que és reiterada la jurisprudència que considera que els criteris de capacitat i mèrit es satisfan millor mitjançant proves basades en temaris específics, en quan es a través de l’esforç dels aspirants al preparar un temari que s’assoleix la plaça.

La decisió de l’Ajuntament contradiu els objectius d’afavorir un major coneixement d’idiomes per part dels funcionaris municipals, establerts al Pla d’Actuació Municipal i del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona.

Image

Pel que fa a l’escala superior de comandament, el nivell de coneixement d’idiomes és especialment preocupant doncs cap Intendent parla fluidament l’anglès, fet que dificulta la participació d’Intendents en fòrums internacionals o en relacions amb altes autoritats estrangeres. Amb l’objecte d’atenuar la situació es va organitzar un curs intensiu d’anglès amb classes per grups reduïts de comandaments, pagat amb fons públics, i que es va haver de cancel·lar davant la no assistència dels destinataris.

El coneixement d’idiomes a altres grans cossos de policia occidentals

La globalització ha fet que gran part de les àrees metropolitanes de tot Europa s’enfrontin al mateix repte: la necessitat de d’incorporar agents de policia amb coneixement certificat d’idiomes estrangers. Ningú dubta de la utilitat d’aquests coneixements per una organització policial, però la realitat és que avui per avui la Guàrdia Urbana de Barcelona i el Cos de Mossos d’Esquadra no avaluaen aquestes aptituds a l’escala bàsica.

Afortunadament però, molts cossos de policia comencen a valorar el coneixement d’idiomes com a factor de desempat, és a dir, davant candidats amb les millors puntuacions, es bonifica amb puntuació addicional a qui demostra aquests coneixements. Aquest és el cas del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, que preveuen exercicis voluntaris d’anglès i que en cas de superar-se atorguen fins a dos punts suplementaris en la puntuació final. Aquest fet no ha passat desapercebut per als aspirants, i de fet ha incentivat que molts es formin en aquest àmbit.

La creixent diversitat de les ciutats, fa que l’anglès no sigui suficient, i que molts cossos de policia s’hagin bolcat a la recerca activa d’aspirants que parlin polonès o hindú a Londres, mentre que els cossos americans lluiten per tenir policies bilingues que parlin perfectament l’anglès i l’espanyol.

La Policia de Nova York ha identificat 35 idiomes estratègics per la organització, incloent entre altres l’hindú, l’indonesi, el turc, el neerlandès així com les llengües de coneixement més estès, ja sigui a efectes de relacions amb la comunitat o tasques d’investigació, i té entre els objectius de reclutament contractar preferentment candidats que almenys siguin bilingües. A més a més, la policia de Nova York no subcontracta les feines de traducció jurada, ja que ha procurat la certificació corresponent per als agents bilingues en els diferents idiomes.

comments powered by Disqus
< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page