El llegat de Mandela a la policia sud-africana PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 10 desembre de 2013
Redacció │ Barcelona

Fins l’any 1990 el racisme, la brutalitat, la corrupció i l’ineficiència definien la policia del país - La Comissió de la Veritat i la Reconciliació no va perseguir policies per complir ordres sota el règim apartheid - Tot i les reformes, la policia sud-africana continua avui molt qüestionada

Image

L’alliberament de Mandela després de més 27 anys a la presó, va constituir un punt d’inflexió per la Força de Policia Sud-africana i els més de 140 mil agents. Fins aquell moment el treball de la policia sota el règim apartheid consistia en aplicar la legislació de segregació racial, protegir el govern i proporcionar seguretat ciutadana únicament als barris de població blanca. Això va fer que la policia sud-africana es construís en base a la lleialtat política i en un marc de corrupció estructural que va fer de la repressió política el seu estendard, fet que va donar minsos resultats en les tasques pròpies d’un cos de policia: la lluita contra el crim i la inseguretat.

La reforma de la policia sud-africana és va convertir en un repte en si mateix dins del procés constituent iniciat en la transició al país. Tot i crear la Comissió per la Veritat i la Reconciliació -que tenia com a objectiu la investigació dels abusos de drets humans del règim apartheid-, en el transcurs del discurs d’inici de legislatura l’any 1995, Mandela va insistir en que era contrari a la purga de la policia per raó de les ordres obeïdes en el marc del règim anterior i va instar a tots i cada un dels policies a contribuir en la reforma del cos i centrar-se en l’aplicació de la llei, la millora de la seguretat del país i la defensa de la nova constitució.

Una de les primeres mesures va ser el canvi de nom i uniforme de la policia. Deixava de ser la “Força” per convertir-se en el “Servei” de Policia. No es tractava d’un tema menor o cosmètic. Anava acompanyat de la desmilitarització del cos, i d’una Pla Estratègic amb sis grans eixos:

  • Despolitització de la policia
  • Obligació de respondre davant les actuacions
  • Visibilitzar el servei públic de policia i incrementar la presència
  • Establiment de procediments i adoptar bones pràctiques
  • Reforma del procés d’ingrés, formació i promoció
  • Reestructuració territorial per acabar amb les divisions en grups ètnics


En l’Acord Nacional de Pau de Sud Africa es van establir altres mesures amb incidència directa de la policia, creant-se la Junta de la Policia, amb funcions d’assessorament i supervisió de les polítiques de seguretat pública i integrades per Policia i membres de la societat civil, i la creació de la figura dels Oficials de Queixes de la Policia, els quals eren advocats responsables de rebre i tramitar les queixes rebudes contra la policia.

Amb l’ànim de reduir la conflictivitat interna a la policia, l’Acord també va establir un Estatut de la Policia, pel qual es van legalitzar els sindicats policials i es van fixar els estàndards d’actuació d’acord amb la constitució, la llei de policia i els convenis internacionals sobre policia.

La promulgació de la nova llei de policia l’any 1996 va incloure les “Community-Police Forums”, un equivalent a les juntes de seguretat locals catalanes i va establir l’obligació que el Comissari principal presentés una memòria anual amb els plans, prioritats i objectius, de forma que es pugues valorar públicament els resultats obtinguts.

El perfil del policia sud-africà

Image

Fins la reforma, s’havia construït la icona que el policia sud-africà era un home jove, de classe treballadora, blanc i que parlava neerlandès (Afrikaans), en clara referència a l’antecedent històric del Dutch Watch, un sometent a la neerlandesa en terres africanes sorgit l’any 1655. En termes absoluts, però, la policia era una de les poques institucions que representava la població: el 64% del personal era negre, si més no, a les escales superiors de comandament no hi havia cap negre, i només una dona. Amb la reforma de la policia, les dones van passar a constituir el 20% dels efectius totals i van veure incrementat el número total de dones en posicions directives. Actualment la prefectura de la policia nacional sud-africana l’ostenta una dona, Victoria Riah Phiyega, i jel 50% dels comandaments són negres.

La policia nacional sud-africana al punt de mira

Tot i les reformes empreses amb la Presidència de Mandela i posteriors presidents, actualment la policia sudafricana continua al punt de mira d’organitzacions de protecció de drets humans i de la societat civil. Fins i tot alguns magistrats del Tribunal Constitucional Sudafricà Zak Yakoob han afirmat que la policia post-apartheid no és molt millor que la policia apartheid.

En aquests sentit, la PSA ha protagonitzat diferents matances al dissoldre manifestacions -44 Miners de Marikana a l’agost de 2012- i ha protagonitzat alguns casos de corrupció més greus en la Sud-Africa Democràtica. Així al 2007 es va detenir al Comissari Superior en un cas de malversació de fons públics, corrupció i tràfic d’influències amb ramificacions al conjunt de la organització, que va conduir a la remilitarització del Servei Nacional de Policia a partir del 2010.

Image

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page