Fàstic de moralistes de façana, medallistes i becaris avantatjats PDF  | Imprimir |  E-mail
dimecres, 20 juny de 2012
Editorial

Casualitats de la vida, i vistes les circumstàncies, sembla que hauria estat possible trobar Dívar i Ribó al mateix hotel, disfrutant de sopars, acompanyats de les seves parelles, i en missió oficial, en una combinació de fets com a mínim qüestionable

La mujer de César no sólo debe ser honrada, además debe parecerlo.
Plutarco


Image

L'ètica a l'Administració Pública gira entorn el fet central que els governants i els empleats públics, som servidors públics i que se'ns confien recursos públics per a la seva gestió i administració, en quan a màxims garants del que se'n diu "els interessos públics". Quelcom que sembla és tant obvi, resulta que al dia dia no és exactament així. Massa sovint, el corporativisme i els interessos particulars s'han erigit en un filtre brutal de les polítiques públiques, contribuint encara més al desprestigi d'allò públic i a una major indignació creixent de la nostra societat.

Aquest filtre sens dubte va enterbolir al senyor Dívar, que va creure que la prerrogativa de no necessitar justificar les dietes, com a quarta autoritat de l'Estat, també li permetien disfrutar les anomenades setmanes caribenyes amb caps de setmana tot inclòs a Marbella, així com afavorir la promoció personal d'un dels seus escortes, que més tard va nomenar-lo com "Ajudant personal i cap de seguretat del Consell General del Poder Judicial", tot i tractar-se d'un policia de l'escala bàsica sense formació professional en la gestió d'equips de persones i en tasques de representació.

Així doncs, l'ajudant del senyor Dívar, des de que manté la relació d'"amistat" amb el President del Poder Judicial, ha obtingut totes i cada una de les medalles al mèrit policial possibles, militars i fins i tot la de Sant Ramón de Penyafort que entrega cada any el Ministeri de Justícia, de les quals algunes tenen la compensació del 10% del salari anual, sense que hi hagi cap fet meritori que les justifiqui.

Tot sembla indicar que les hauria tingut per la influència del seu mecenes. I tot amb la cooperació de comandaments i polítics que van donar el vistiplau als expedients administratius que en justifiquen la seva concessió. Així mateix, per assegurar la protecció al seu mecenes i amb el beneplàcit del President, es va fer denominar Ajudant i Cap de Seguretat, instal·lant-se en un dels apartaments habilitats a la seu institucional del Consell.

Aquest és el resum. I és, en essència, fastigós. Genera repugnància veure com moltes persones que ocupen posicions de poder a les institucions es permeten actuar amb aquesta lleugeresa moral i ètica.

Aquesta repugnància i a l'hora la meva pertinença a un cos de policia i el compromís absolut amb els valors que se'ns suposa d'integritat, professionalitat i absolut respecte a la llei, m'ha portat a denunciar sempre, qualsevol comportament en aquest sentit, fet que m'ha generat més d'un problema.

Així fa un any denunciava un cas de tràfic d'influències i de revelació de secrets, ja que en una oposició per cobrir 150 places de funcionari, un membre del tribunal va convocar públicament, i va portar a terme, una reunió per opositors -familiars i amics de funcionaris- que havien fet el procés selectiu i només tenien pendent l'entrevista, i en que justament l'objectiu de la reunió era "donar indicacions i consells de com afrontar l'entrevista personal".

El cas es va tancar en fals després d'una declaració jurada en que la persona denunciada assumia els fets i se'n declarava responsable, en un comportament que com a mínim era constitutiu de faltes molt greu del Reglament Disciplinari i de Tràfic d'Influències. Tot i així no se'n va derivar cap conseqüència.

Davant d'aquest fet i l'omissió culpable de l'administració denunciada vaig pensar immediatament en recórrer a l'Oficina Antifrau de Catalunya i a la Síndicatura de Greuges. Opcions que vaig haver de descartar immediatament.

Sobre l'oficina antifrau, per qüestió de principis no podia dipositar la confiança en una institució en qui el director d'anàlisis de la institució, és a dir, qui havia d'avaluar el cas, va rebre regals, incloent una moto de gran cilindrada, per persones afins a una trama d'extorsió, just una setmana abans del seu nomenament. Aquests fets s'han demostrat en seu judicial, tot i que no se'l va declarar culpable ja que el regal es va fer amb anterioritat al seu nomenament.

Sobre la sindicatura, la decisió de descartar-la va venir després de veure la roda de premsa de Rafael Ribó i veure com responia a una pregunta de'n Xavier Rius sobre el fet que la Cap del Gabinet del Síndic havia promocionat dins de la institució essent la parella del Síndic. Veient la reacció del compareixent, no calia res més.

Es tractava quelcom molt semblant al que pretenia denunciar.

Jo comparteixo que a l'administració cal promoure el creixement personal i la carrera professional dels empleats públics. Ara bé, cal entendre que generi suspicàcies la promoció de familiars a l'administració. Evidencia doncs la necessitat de definir clarament estàndards mínims que prohibeixin explícitament situacions com que en la mateixa línia de comandament hi hagi parelles sentimentals, ja que per molt que es pretengui, no és dissociable l'esfera privada de la pública, i més quan es tracta en àmbits de dependència jeràrquica. A l'hora és imprescindible afavorir mecanismes que permetin denunciar efectivament casos de corrupció i que sempre generin responsabilitats en els seus actors.

Potser així, hauríem evitat un cas Dívar i d'altres més. Tot i que es tractava d'aplicar quelcom que a tots se'ns pressuposa, el sentit comú, i la integritat i professionalitat, per als servidors públics.

Víctor Argelaguet
Responsable de webpolicial i Advocat no-exercent ICAB
< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page