Protegint Atenes per 700€ PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 07 juny de 2012
El Periódico, ANDRÉS MOURENZA

Els agents de seguretat de Grècia mostren el seu malestar per la rebaixa del 30% dels seus sous

Image

«Jo no vull treballar per aquest salari de misèria. Fins i tot un repartidor de pizzes guanya més», es queixa Dimitris. Aquest jove policia patrulla en moto pels carrers d'Atenes sis hores per jornada durant sis dies a la setmana. A final de mes cobra 700 euros. Uns 300 s'esfumen en el lloguer de la modesta vivenda on viu; entre 100 i 200 serveixen per pagar les factures d'electricitat, gas i aigua. «També s'ha de menjar, i Grècia s'ha convertit en un país caríssim».

«Cobrem el dia 27 i, després del 10 del mes següent, només em queden 20 euros a la butxaca», explica Yannis, d'una comissaria del centre d'Atenes. Des que la Unió Europea va intervenir l'economia grega el 2010, el salari dels policies, com el de la resta de treballadors públics, s'ha reduït en un 30%. Després de les eleccions, i si el nou Govern compleix amb les exigències de Brussel·les, veuran caure els seus sous entre un 10% i un 15% més, i les acadèmies de policia hauran de reduir considerablement l'admissió de nous alumnes.

«El salari de la majoria dels policies és de 680 euros. A més, es treballen moltes més hores de les convingudes i les hores extres no es paguen», explica Jristos Fotópulos, president de la Federació Panhel·lènica de Policia (Poasy), el sindicat majoritari entre els 50.000 agents amb què compta Grècia. Una de les qüestions que més preocupen Poasy és que precisament aquest descens dels salaris està portant a un «increment de la corrupció» dins d'un cos ja per si mateix corromput: «A vegades els policies estan tan involucrats a protegir les activitats d'organitzacions criminals que un es pregunta on s'acaba la força de policia i on comença el crim organitzat», denuncia un informe de 2010 del Center for the Study of Democracy.

Pistoles contra kalaixnikovs

Fotópulos argumenta que els agents es troben «en la pitjor situació possible»: per un costat, desprotegits pel Govern, que ha reduït els salaris i el pressupost d'operacions i, per l'altre, perquè a causa de la seva duresa en la repressió de les protestes la seva imatge enfront dels ciutadans és molt negativa. «No s'hauria de fer servir la força de la policia contra el poble per amagar la falta de capacitats dels polítics. El sistema polític hauria de persuadir la societat argumentant les decisions que pren en lloc d'utilitzar mitjans policials per imposar-se», critica.

Els policies grecs no tan sols han de lidiar amb la creixent tensió social, sinó també amb un increment significatiu de la criminalitat en un país que fins fa poc en tenia un dels índexs més baixos d'Europa. «Nosaltres som els únics que portem pistola; ara tots els delinqüents tenen kalaixnikov. I les nostres armilles antibales -assegura Yannis donant-se cops a la protecció pectoral- només serveixen per aturar les bales de pistola. Les d'un kalaixnikov les travessen».

A uns 100 metres de la comissaria on treballa Yannis, un supermercat va ser atracat a punta de kalaixnikov el desembre passat. I els robatoris d'aquesta mena s'han multiplicat en els últims mesos, malgrat que és possible preguntar-se per la idoneïtat de tal arma per a treballs de poca magnitud. El cas és que el final de les guerres balcàniques ha posat a l'abast de les organitzacions criminals una gran quantitat d'armes automàtiques. «La criminalitat organitzada està creixent, però quan hi ha tants policies que s'utilitzen per reprimir protestes, ¿com podem dedicar-nos a lluitar contra el crim?», es pregunta Fotópulos.

Al voltant de Dimitris, els seus companys discuteixen a qui votaran en les eleccions del 17 de juny vinent. Ell optarà per Dimar, un petit partit de centreesquerra moderadament contrari a les retallades imposades per Brussel·les. Ja pocs opten pels conservadors de Nova Democràcia o els socialdemòcrates del Pasok, perquè el seu suport a les mesures d'austeritat ha minat completament la seva credibilitat.

Alguns policies s'escoren més cap a l'esquerra, com Fotópulos, que va participar amb l'heroi de la resistència Manolis Glezos -candidat dels esquerrans radicals de Syriza- en la multitudinària manifestació del 12 de febrer que va culminar amb Atenes en flames i en què ell mateix va ser gasejat pels seus companys de les Forces Especials.

Altres, en canvi, prefereixen la ultradreta. Segons una anàlisi del diari To Vima, tenint en compte els resultats als col·legis electorals on van votar els policies el 6 de maig passat, al voltant de la meitat dels 5.000 agents que aquell dia van estar de servei va votar pel grup neonazi Albada Daurada.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page