De què es queixen els funcionaris de presons? PDF  | Imprimir |  E-mail
dilluns, 05 desembre de 2011
Redacció │ Barcelona

Amb les retallades previstes un funcionari de presons passarà a cobrar un 15% menys (-5.500 €) - La meitat de la darrera promoció de Tècnics penitenciaris sortida de ISPC ha estat deixada en expectativa de nomenament, sense sou ni feina, tot i superar totes les fases de l'oposició i les pràctiques en CPs

Image

Des de que el passat divendres un parell de centenars de funcionaris de presons van tallar l’accés al CP Homes de Barcelona, més conegut com a presó Model, molta gent es pot estar preguntant quins són els motius que han provocat una resposta tant contundent per part d’aquest col·lectiu funcionarial i perquè han estat ells precisament els qui s’han significat més en la protesta laboral, atès que les retallades anunciades pel “govern dels millors” afecten a tota la funció pública.

Veiem quin és l’abast de la retallada i com afecta de forma molt especial als funcionaris de presons:

  • Actualment, sense tenir en compte els triennis, un funcionari de presons tipus cobra, amb algunes petites variacions en funció de la destinació, uns 36.300 € bruts anuals. Més o menys el mateix que un mosso d’esquadra de l’escala bàsica amb nivell 3.
  • Amb les retallades previstes aquest funcionari de presons passarà a cobrar un 15% menys, és a dir, uns 5.500 € bruts anuals menys, o el que és el mateix l’equivalent a 458 € mensuals.
  • L’agent de mossos no escaparà a la retallada, si les coses es fan tal i com ha previst el Govern del President Mas perdrà aproximadament uns 3.280 € bruts anuals, o el que és el mateix un 9% del sou total.
  • Aquest percentatge del 9% és aproximadament el mateix per a tota la funció pública de la Generalitat. No obstant, entre els funcionaris penitenciaris, els percentatges no són ni molt menys equivalents. Així per exemple mentre un cap d’unitat (C-19 i sou actual equivalent a un sergent) perdrà gairebé 6.000 € o gairebé un 15%, el director de la Model perdrà poc més de 6.200 €, el que representa menys del 9% dels 72.000 € que actualment rep.


Evidentment totes aquestes retallades es fan després de que ja l’any passat es fessin altres que, en aplicació del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, van reduir de forma significativa les nòmines de tots els funcionaris.

A més a més cal precisar que el malestar d’aquest col·lectiu no només està motivat per raons econòmiques, ja que la contínua reducció de personal ha motivat que el grau de conflictivitat i inseguretat a l’interior dels centres s’incrementi notablement. Aquesta realitat es manifesta amb més agressions per part dels interns i un creixent clima de tensió motivat, en molt bona mesura, pel fet que en una galeria de la Model prestin servei en cada torn de matí o tarda només 4 funcionaris quan el nombre d’intern pot ser tranquil·lament de 300 o 400, o 3 per 200 interns als CP Brians 1 i 2 o a Quatre Camins, o fins i tot 2 funcionaris i 150 interns al CP Lledoners. Interns que com és fàcil d’imaginar si estan allà tancats no és per la seva bona conducta i respecte de les lleis. En resum, el grau de penositat és elevat i el risc s’incrementa dia rere dia, no obstant el percentatge d’absentisme és dels més baixos de tota l’administració.

La manca de personal té un altre serrell interessant que convé tenir en compte. Al llarg de l’any 2010 es van fer oposicions per a l’accés al cos. Les persones que van superar les diverses proves i exàmens de l’oposició es van incorporar al curs selectiu de l’ISPC a Mollet i finalment van haver de fer les pràctiques, també selectives, als centres penitenciaris. Una vegada superat tot el procés només la meitat d’ells van ser nomenats funcionaris i es van incorporar a les seves destinacions, la resta van quedar en situació d’expectativa de nomenament i bona part d’ells avui dia continuen en aquesta situació, en l’atur i, en alguns casos, patint les conseqüències més dures de la crisi econòmica en haver esgotat totes les prestacions. Fins i tot algun d’ells ha perdut el seu pis ja que va haver de deixar la feina que tenia per poder fer el curs i les pràctiques, i desprès s’ha trobat que en no ser nomenat no té cap ingrés, no pot tornar a la feina anterior i no pot pagar l’hipoteca. El Govern manté no obstant tancat el nou centre penitenciari de Figueres, totalment construït i a punt per ser obert, adduint falta de pressupost i pagant mensualment un lloguer d’un milió d’euros en concepte de dret d’ocupació.

Finalment un comentari relatiu a la pèrdua de drets laborals. Entre les mesures previstes per Funció Pública per a tots els funcionaris de la Generalitat, s’inclouen la suspensió del Fons d’Acció Social, la suspensió de l’abonament del complement de productivitat i la suspensió de l’aportació al pla de pensions, mesures totes elles de caràcter econòmic que tindran conseqüències que caldrà afegir a les ja vistes abans. Però també es contemplen altres que no representaran retallades econòmiques i sí en canvi la pèrdua d’importants drets dels treballadors com ara la flexibilitat horària, la reducció horària per tenir cura dels fills o la modificació dels dies d’assumptes personals, drets especialment importants en el cas d’aquells que, com els funcionaris de presons, els mossos, els bombers o els agents rurals treballen per torns, les 24 hores i els 365 dies de l’any, i no gaudeixen d’horaris normalitzats de 8 a 15 hores i caps de setmana i festius lliures.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow De què es queixen els funcionaris de presons?
Go to top of page