Gastem massa en les polítiques d'Interior i seguretat pública ? PDF  | Imprimir |  E-mail
diumenge, 15 maig de 2011
Redacció │ Barcelona

Investigadors acadèmics critiquen les polítiques de la por utilitzades per justificar despeses milionàries en seguretat sense criteris objectivables ni de relació cost-benefici

Image

Estats Units ha incrementat la despesa en polítiques del Ministeri de l'Interior en més d'un Trilló de dòlars des de els atacs de l'11 de setembre. Una recerca liderada per la Universitat Ohio als Estats Units, i la Universitat de Newcastle a Austràlia, ha intentat determinar si el retorn en la inversió feta en moltes polítiques de seguretat justifica aquestes partides pressupostàries tant grans. També s'ha analitzat si els polítics han aplicat el criteri cost-benefici abans d'autoritzar les despeses. La resposta a les dues preguntes és no.

Terror, security and money: balancing the risks, costs and benefits

"Per avaluar una política amb una relació cost-efectiva raonable, (les partides en seguretat incrementades) haurien d'evitar, prevenir, neutralitzar, o protegir contra 1667 atacs realitzats amb èxit amb cotxe bomba a l'any, o més de 4 al dia, només als Estats Units. Tot i que hi ha factors emocionals i pressions polítiques pel que fa al terrorisme, això no exclou que els polítics i els alts funcionaris informin al públic del limitat risc que suposa l'amenaça terrorista."

Molts polítics nord-americans ja han qüestionat obertament que la "innovació" en productes destinats a la seguretat pública no justifiquen el seu cost. D'acord amb l'estudi presentat, ja al 2008 en les polítiques contra el crim als Estat Units es van gastar aproximadament 15 bilions de dòlars, sense incloure les despeses de la guerra a Iraq o Afganistan.

En un dels fragments de l'estudi els autors intenten explicar el per què de la despesa astronòmica en seguretat pública:

"Una mala interpretació dels fets han conduït els polítics a pensar que esdeveniments extrems es convertirien en patrons d'esdeveniments successius futurs. En els mesos i anys posteriors a 11-S, es va assumir universalment que aquests fets s'anirien repetint de forma succesiva, en comptes de veure-ho com un fet aïllat i aberrant. Reaccions semblants es van produir després de l'atemptat de Timothy McVeigh a l'any 1995 contra un edifici federal d'Oklahoma. De fet, a l'any 1996, poc després dels atemptats amb gas sarín al suburbà de Tokio, gurus del terrorisme com l'investigador Walter Laqueur van explicar al món que venia un món de destrucció ja que -assegurava- tots els terroristes tenien armes de destrucció massiva. Des del 1996 fins a l'actualitat la certesa de l'investigador encara no s'ha donat".

En altres paraules, els autors de l'estudi raonen que s'està sobrevalorant la possibilitat d'un altre 11-S. Esclar que atacs puntuals segur que es tornen a repetir. Cada dia se'n produeixen. Però com evites un atac a un autobus urbà amb un suïcida, que tants morts han provocat a Israel. "Es quelcom no evitable, fins i tot instal·lant detectors de metalls i gossos antiexplosius a cada vehicle".

Fins i tot s'arriba a la conclusió, que si poguéssim evitar atacs a instal·lacions com les torres bessones, simplement desplaçaria els objectius dels terroristes a d'altres més vulnerables. La conclusió de l'estudi dels autors és que els increments en les polítiques d'interior i seguretat només es podrien justificar econòmicament si s'estigues segur que, sense aquestes mesures addicionals, es produiria un atac equivalent al 11-S cada any.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page