“Hem ser més presents a l'Escola de Policia” PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 03 maig de 2011
CONRADO FERNÁNDEZ CAP GUÀRDIA URBANA BADALONA, Entrevista a El Punt / AVUI

ImageEl responsable de l'associació que agrupa els caps de policies locals de Catalunya reclama que, ara que ha acabat el desplegament dels Mossos, l'àmbit local sigui més present a l'Escola de Policia de Mollet.

Les policies locals consideren que el govern actual mostra més predisposició a parlar amb ells que l'anterior i li demanen més coordinació.

Conrado Fernández, cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, va ser escollit el passat mes de febrer president de l'Associació de Caps i Comandaments de Policies Locals de Catalunya (Accpolc). Va ser en un congrés a Lloret, en què, per primer cop en molts anys, participava el conseller d'Interior (Felip Puig). L'entitat, creada el 1987, coordina les més de 200 policies locals de Catalunya.

Quin és el motiu de ser el president de l'Associació de Caps i Comandaments de Policies Locals de Catalunya (Accpolc)?

És una associació que es va crear l'any 1987. És l'associació més antiga de caps de policia que hi ha a tot l'Estat espanyol. El seu objectiu, al començament –i encara es conserva–, va ser esdevenir la interlocutora de les diverses policies locals. Hem de pensar que en aquests moments a Catalunya hi ha 211 policies locals. És la interlocutora professional davant les institucions, però especialment davant la Generalitat, perquè la Generalitat no pot citar 211 policies per saber què pensen o com volen fer les coses. Es va dissenyar com a òrgan de representació dels interessos professionals de les policies locals de Catalunya.

Quins objectius s'ha fixat com a president de l'Accpolc?

Tenir una representació territorial diferent a la que hi havia fins ara, que tenia una visió molt jeràrquica. Després dels estatuts aprovats a Lloret, s'està implantant la creació d'agrupacions territorials que puguin debatre la seva problemàtica en l'àmbit comarcal o pseudocomarcal. I que després aquestes agrupacions tinguin una vinculació amb la junta central; però es vol que, a tots els territoris, les policies locals hi tinguin agrupacions per defensar els seus interessos a cada moment. I un altre objectiu és el fet que pensem que tothom ha d'aportar el seu coneixement en virtut del servei que prestem: volem desenvolupar comissions de treball, a les quals els diversos caps i comandaments de policia local s'hi puguin afegir segons els seus interessos per tal d'enriquir, amb les seves visions, el panorama professional i, al mateix temps, puguin arreglar coses que no estiguin bé i demanar coses a altres administracions. La feina en comissions serà una diferència substancial respecte del que teníem fins ara.

Hi ha prou coordinació entre les diverses policies locals?

Entre les policies locals hi ha molta i molt bona coordinació. Encara més, les policies locals grans donen suport a les petites. També hi ha coordinació entre les poblacions veïnes: a vegades hi ha serveis que es poden fer conjuntament, per exemple ajudar-se si hi ha una persecució. Avui dia les policies locals estan molt relacionades i organitzades.

Es té la sensació que la policia local és una policia de segona?

Hi ha qui pensa que ho som. Nosaltres, però, pensem que no és així. La gran majoria de policies locals grans porten més de 150 anys fent de policia a les diverses ciutats. Per tant, hi ha una experiència molt gran en aquest sentit. Les policies locals són la base de molts aspectes de la seguretat a les ciutats i, a més, fem de tot: seguretat ciutadana, policia administrativa... A les poblacions grans, normalment, el nombre d'efectius de la policia local és molt més elevat que el de qualsevol altre policia.

S'han sentit menystinguts per la Generalitat?

Hi ha hagut moments en què les nostres sensibilitats s'han tingut més en compte, i moments en què no. Jo no vull parlar d'altres temps. El que sí que puc dir en aquest moment és que, quan vam explicar al conseller d'Interior, que es feia el congrés de Lloret i, tot i que tenia l'agenda molt carregada, finalment va fer l'esforç de venir, de fer la cloenda i de dinar amb els policies locals. Ens sembla que la predisposició que ens estan mostrant és molt bona. A partir d'aquí, es tracta de poder explicar la nostra realitat. Per exemple, que la formació s'adeqüi a la nostra problemàtica.

Amb l'actual govern de la Generalitat han notat algun canvi?

Nosaltres no depenem del conseller d'Interior. Per tant, en principi, l'impacte del conseller sobre les policies locals és molt més llunyà del que reben els Mossos, que, sens dubte, és més directe. Sí que hem de dir que la predisposició a parlar, a reunir-se i a mantenir contactes, que hem trobat en el conseller nou no la teníem fins ara. Això sí.

Què reclamarien a la Generalitat?

No és qüestió de reclamar res. És qüestió de parlar-ne. Tots sabem que a Catalunya s'ha superat una etapa, que era la del desplegament dels Mossos d'Esquadra i que, en aquest moment, es tracta d'aconseguir la millor coordinació possible i tenir un sistema que doni el millor servei, el més eficient, per a Catalunya. El que volem és que s'hi pugui intervenir i que es puguin explicar les nostres idees, amb vista a la coordinació del sistema policial de Catalunya.

Hi ha alguna millora a fer a l'Escola de Policia de Mollet?

Sí. Nosaltres pensem que hem de tenir una presència molt superior a l'escola, quant a professorat. Pel que fa als interessos, tot i que estem d'acord que la formació ha de ser conjunta com fins ara, també cal que s'incloguin alguns aspectes propis de l'àmbit local, que també servirien als Mossos d'Esquadra. S'han d'incorporar els aspectes en què el professional detecta que hi ha mancances. Cal pensar que, fins ara, com a conseqüència del desplegament policial, la majoria d'usuaris de l'escola eren Mossos, però un cop acabat el desplegament, estem al 50%, pel que fa a agents que van a l'escola de policia. Hi hem de ser més presents.

A Badalona, va substituir-hi Gabriel Cardona, que va morir ara fa uns mesos, i al congrés es va decidir fer-ne un reconeixement. Quin llegat deixa Gabriel Cardona?

Pel que fa a l'Accpolc, va ser un dels tres impulsors principals de l'associació. Ell va veure, igual que els socis fundadors, que això als Estats Units era un instrument fonamental per desenvolupar i millorar la policia, i va ajudar que es fes aquí a Catalunya. Pel que fa a la Guàrdia Urbana, ell va professionalitzar el cos, va fer que la gent es preparés molt, que anés a la universitat i que tingués una base important.

Com se sent treballant a Badalona?

Vaig començar a treballar a Badalona l'any 1982. Per mi sempre ha estat la meva ciutat estimada. A Badalona, em sento a casa. Quan vaig tenir l'oportunitat de ser cap de la policia, per mi va ser el més important en l'àmbit professional que em podia passar. Estic orgullós de la feina que estem fent, i estic orgullós de la meva ciutat.

Un dels objectius a Badalona era impulsar un procés de renovació de la Guàrdia Urbana. S'ha aconseguit? N'està satisfet?

N'estic absolutament satisfet. Nosaltres hem posat en funcionament un model, que en diem de proximitat estratègica, que és un model de referència a la resta de l'Estat i, fins i tot, fora de l'Estat espanyol. Diversos països s'hi interessen i ens fan preguntes.

Quina imatge considera que té la ciutadania de Badalona de la seva Guàrdia Urbana?

Pensem que en té una bona imatge. Fins ara fa poc fèiem un observatori de la seguretat a través de la UB, i la ciutadania responia positivament. A nosaltres, se'ns adrecen contínuament persones que ens feliciten per escrit i de paraula. Sempre hi ha moltíssima més proporció de gent que està contenta. Però si hi ha alguna cosa que no està bé, ho hem de corregir.

Entre la ciutadania hi pot haver la percepció que ha augmentat la delinqüència a Badalona. Amb les xifres a la mà, aquesta sensació és real?

El nombre de delictes s'ha incrementat una mica. Dir el contrari no seria veritat. Però segurament tampoc no és un increment tan gran com sovint es pensa. És un increment relatiu, suportable i, malgrat tot, tenim unes bones xifres, en comparació amb la resta de l'àrea metropolitana i amb altres ciutats espanyoles i europees. Estem bastant bé.

Fa unes setmanes es va conèixer una sentència que condemnava agents de la Guàrdia Urbana. Quina valoració en fa, d'aquesta sentència?

Ens va sorprendre molt aquesta sentència. No pensàvem que resultés d'aquesta manera. Hi ha un recurs interposat en relació amb aquesta sentència, i tots confiem que, amb el recurs, es tingui més en compte ara la situació. Esperem que el fet d'haver presentat el recurs sigui positiu per als agents.

Quina valoració en fa, la unitat central operativa (UCO) de la unitat de civisme (UCI)?

A la UCO, de la unitat de civisme, així com també de la unitat de grups, en fem una valoració molt positiva. Forma part d'aquest nou model que estem explicant, que s'està posant en servei a Badalona i s'està expandint a la resta del món. N'estem molt contents, absolutament contents. Pensem que és un exemple a seguir.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow “Hem ser més presents a l'Escola de Policia”
Go to top of page