Què fer amb la prostitució? PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 14 abril de 2011
Redacció │ Barcelona

Puig vol "eradicar" la prostitució del carrer sancionant clients i prostitutes

Image

La intenció de la Generalitat és castigar tant les persones que l'exerceixen com els clients. Interior vol homogeneïtzar les diferents ordenances municipals per evitar que el problema es desplaci cap a les poblacions que no en tenen.

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha expressat el compromís del govern d'endurir les normatives per reduir la prostitució del carrer i de carretera, encara que no descarta regular posteriorment la que s'exerceix de forma voluntària. Segons ha anunciat Puig al Parlament, la prioritat del govern català és mirar d'"eradicar" la prostitució que impliqui "explotació sexual, tràfic de persones i situacions de marginalitat", que representa, segons ell, el 95% del total.

Puig ha reconegut que la Generalitat té unes competències molt limitades perquè no pot modificar el Codi Penal, ni regular aspectes com la Seguretat Social o altres prestacions socials que es podrien tenir en compte per regular la prostitució voluntària, ja que són d'àmbit estatal.

No obstant això, el conseller ha dit que després de les municipals del maig el Departament d'Interior presentarà una proposta de normativa que endurirà l'exercici de la prostitució en la via pública de les ciutats i també a les carreteres.

L'objectiu, ha dit, és homogeneïtzar les diverses ordenances municipals a fi que aquest tipus de prostitució no pugui traslladar-se d'un municipi a un altre en funció de la permissivitat que hi ha a cadascun d'ells.

La nova normativa inclourà sancions més elevades per "infracció administrativa" en concepte d'ocupació d'un espai públic, ja que no pot abordar la persecució per via penal, perquè per a això caldria modificar el codi corresponent, que és d'àmbit estatal.

Prostitució a Europa

La prostitució està regulada com a professió a Holanda, Alemanya, Àustria, Suïssa, Grècia, Turquia, Hongria i Letònia. A la majoria de països està prohibida l'exposició pública per part de les prostitutes, exceptes en les anomenades zones de tolerància o en locals tancats. A Suècia, Noruega i Irlanda el que és il·legal és contractar el servei de la prostituta.

La possessió de bordells és il·legal a la majoria de països europeus, però aquests adopten altres noms que sí estan permesos, com clubs, locals de massatge, saunes o similars.

El 2010, el Ministeri de Sanitat d'Espanya va publicar un ampli informe sobre salut sexual i reproductiva basat en una enquesta nacional realitzada en 2009, i a la qual es va entrevistar 10.000 homes i dones més grans de 16 anys. Segons aquest informe, un 32% d'homes i un 0'3% de dones ha pagat almenys una vegada per mantenir relacions sexuals. D'aquest 32% d'homes, un 10% ha recorregut a aquesta pràctica una vegada i la resta, un 22%, més vegades. Un 20% d'homes de 24 a 35 anys paguen pel sexe però els principals usuaris són els majors de 35 anys. Un 92% d'homes contracten dones mentre que en el cas de les dones clientes la proporció entre serveis hetero i homosexuals és semblant.

Arguments per a la legalització

Mentre que la prostitució infantil o forçada és un delicte, molts argumenten que hi ha persones que exerceixen lliurement la prostitució i que per tant cal una regulació que els doti de drets laborals (i també obligacions fiscals). En una línia similar a la legalització de les drogues, argumenten que si el mercat sexual fos legal, es reduiria la criminalitat associada i permetria a les prostitutes que volguessin deixar la seva feina reduir l'estigma social associat. Un major control podria ajudar a millorar la salut dels treballadors sexuals, obligats a passar controls mèdics periòdics i a exercir en llocs autoritzats que compleixin amb les condicions de seguretat i higiene. Determinades ONG afirmen que seria una manera de reduir la propagació de la sida.

Altres afirmen que negar la seva existència o pretendre'n l'eradicació és pura hipocresia. La prostitució pot ser necessària per satisfer les necessitats sexuals de determinades persones, que no poden o volen accedir a un altre tipus de relació. Per últim els seguidors de l'anarquisme afirmen que un afer privat com és la relació sexual no hauria d'estar controlada per cap llei.

Alguns treballadors sexuals que reclamen la regulació de la seva situació s'han associat en entitats com l'espanyola Hetaira.

Arguments en contra de la legalització

Els detractors de la regulació bàsicament consideren que la prostitució és un crim contra la persona prostituïda, inclòs si aquesta accepta l'intercanvi (ja que es veu forçada per la pobresa o els condicionaments socials, per exemple). Argumenten que adduir l'antiguitat de la professió és caure en la falàcia naturalista: que hagi existit sempre no vol dir que sigui una cosa positiva o que sigui immutable.

La prostitució suposa discriminació social, mancances greus de salut, menor esperança de vida, danys psicològics i major risc de drogoaddicció per a les persones que l'exerceixen. Augmenta els delictes associats, com el tràfic de persones, les bandes organitzades i l'extorsió, fins i tot en indrets on està regulada.[8] El turisme sexual s'incrementa també per l'existència de tolerància cap a la prostitució.

La majoria d'associacions del feminisme rebutgen la prostitució com una forma d'explotació contra la dona, que esdevé un pur objecte o mercaderia que es pot comprar per al plaer (donat que la majoria de putes són dones i els clients homes en una posició dominant, encara que sigui per ser els consumidors).

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow Què fer amb la prostitució?
Go to top of page