La reforma de la policia a Holanda: de la fragmentació en regions a la possible reunificació PDF  | Imprimir |  E-mail
diumenge, 03 abril de 2011
Redacció │ Barcelona

Image

El sistema de policia neerlandès va entrar de ple a l'agenda política als anys 80 al qüestionar-se obertament per la societat la seva eficiència, i de retruc la legitimitat de la pluralitat de cossos policials, en un context de forta crisis social a Holanda i d'augment de la delinqüència.

Eficiència i eficàcia van ser les paraules clau en els debats als Països Baixos, les quals es contraposaven directament al fet que la gestió que en feien molts alcaldes feien impossible afrontar amb èxit els reptes que es plantejaven a la vesant policial del sistema de justícia penal neerlandès.

El debat de la reforma era bàsicament sobre economies d'escala i poders territorials, i les conclusions van ser clares: el sistema de policia era ineficient, massa atomificat, mal administrat, incapaç absolutament de coordinar-se, i en aquell moment del debat - 1989-, incapaç de fer front a la globalització i a la criminalitat internacional, a l'hora que no es controlaven forts brots de conflictivitat social i incivisme, en especial a les zones metropolitanes d'Amsterdam i Rotterdam.

Un debat recurrent entre els parlamentaris era que el nou model basat en regions no es traduís en un major distanciament entre policia i comunitat. El debat es va tancar en el sentit que la creació de sistema i la fixació d'estàndards mínims en el servei bàsic de policia eren una garantia de que la institució democràtica més propera de la ciutadania -la policia-, fos igual per a qualsevol ciutadà, fos a Amsterdam o a Groninghem.

Diferents episodis greus de descoordinació van motivar una comissió parlamentària d'investigació, debats al ple del parlament i la posterior aprovació de la Llei de la Policia de 1993 i que va entrar en vigor l'any següent. De les 148 policies municipals i 17 prefectures de Policia Nacional anteriors es va passar a 25 regions policials i a la creació de l'Agència Nacional de Serveis Policials, com a organització paraigües de les anteriors. Tècnicament es parla de fragmentació, tot i que és més adient el verb mancomunar. D'aquesta mancomunació van sorgir tècnicament, 25 cossos de policia adscrits a cada una de les regions en que es va dividir tot el país. Ja des de la llei es van deixar tancats serells com la imatge i la uniformitat, assegurant que a imatge de qualsevol ciutadà o visitant, sempre veuria "la policia" com una única institució al llarg del país. Tot i que inicialment un dels objectius era optimitzar recursos, l'increment de població, densitat d'edificacions i indicadors de criminalitat, va fer que es passés del 40.000 agents originaris a 53.500 que hi ha a l'actualitat, amb una ràtio per mil habitants de 3.2 policies -a Barcelona ciutat és de 4.9.

Image

La transició d'un model atomitzat a l'actual model de 25 regions es va fer en un únic pla director, en una única legislatura de quatre anys, i amb un grau d'èxit inusual en l'administració pública holandesa.

Involució centralitzadora a la policia holandesa

Transcorregudes ja vàries legislatures des d'aquella transició, el sistema de policia neerlandès ha estat objecte de molts estudis i avaluacions, concloent que encara persisteixen elements que no permeten un funcionament adequat del sistema.

La coordinació amb estaments judicials i altres administracions s'ha vist vinculat fortament per les relacions personals, la política de la "coordinació del cafè i puro", fet que ha provocat fortes interferències en els resultats finals, a l'hora que sovint les enemistats personals s'han convertit en institucionals. Aquest fet ha comportat la voluntat de desenvolupar mecanismes que garanteixin un funcionament òptim evitant aquesta forta dependència de víncles personals en comptes de professionals estrictament.

També s'ha qüestionat que tot i els progressos la flexibilitat i la transparència de les noves regions, el sistema de policia holandès s'ha vist sense sostre, és a dir, que sí s'implementen polítiques locals i regionals, però sembla que en detriment de les polítiques contracriminals d'abast nacional.

Així mateix, l'actual fòrmula tripartita de govern de la policia (a cada regió hi ha un comitè directiu format per l'alcalde de la població més gran, el Fiscal en Cap regional i el representant de l'Agència Nacional), sembla que es reforçarà amb l'articuació de fòrmules que permetin a la resta d'alcaldes de cada regió incidir més en les polítiques públiques de seguretat.

Tot i aquesta continuïtat del govern tripartit -cap semblant amb el català conegut amb aquest nom- sembla que la tendència actual és a la centralització de les 25 regions en una única Agència Nacional de Policia. A l'hora, sembla que la tendència és la de dividir clarament l'activitat de prestació del servei bàsic de policia, delinqüència comuna i incivisme, de les activitats d'abast nacional com la lluita contra el crim organitzat, narcotràfic i altres formes de criminalitat seriosa, en terminologia anglosexona.

El desenvolupament de la crisis econòmica, els atacs terrorristes a Nova York, Londres i Madrid, així com l'assassinat del polític Pim Fortuyn i l'escriptor Theo van Gogh han provocat una forta demanda de més efectivitat en la lluita contra el crim i major repressió en el treball policial. La demanda de major repressió ha estat social, en un país que tradicionalment s'havia associat al pragmatisme i a la tolerància, i on recentment han experimentat un fort augment de partits d'ultra dreta i específicament anti islamistes.

Tot i les tendències a la dualització del treball bàsic del de la lluita contra el crim organitzat, l'assassinat de l'escriptor Theo van Gogh perpretat per un fanàtic musulmà van posar en evidència les mancances de l'actual sistema holandès, on es va veure que la intel.ligència generada per comissaries de districte i patrullers no era pròpiament valorada per les unitats especialitzades.

Un aspecte que ha estat molt valorat per especialistes en el sector públic és el fet que en tota la història democràtica del país, la policia com a institució, en relació a la seva organització, ha estat al centre del debat social i polític dels successius governs i de l'agenda pública d'aquest país. No en va, aquesta preocupació per el servei que és el proveïdor públic natural de la llibertat i la pau en situacions d'emergència o en que l'equilibri social està en joc , a les escoles es tradudeix en ensenyar als nens que els policies són i seran sempre el seus millors amics.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow La reforma de la policia a Holanda: de la fragmentació en regions a la possible reunificació
Go to top of page