Fortalesa en cadira de rodes PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 24 maig de 2005
M. M.
BARCELONA



La cadira de rodes llança un missatge. La seva recuperació física és impossible. Però n'hi ha prou de parlar amb ell uns minuts per assegurar-se que la seva recuperació mental és una realitat pròxima. Potser ja és realitat.
Malgrat la seva aparença delicada i fràgil, està ple de força. Sol.lícit i comunicatiu, Xavier Murillo, de 31 anys, l'agent dels Mossos d'Esquadra en pràctiques que va quedar paraplègic pel tret de Francisco Javier Picatoste a la porta de l'Hospital Arnau de Vilanova el 14 d'octubre del 2001, va anar ahir a l'Audiència de Barcelona, on demà declararà com a testimoni, i no va escatimar ni una paraula ni una imatge.

Acabat de casar

Al costat, discreta però constant, una mà de dona. És Alicia Palau, la seva dona des de fa menys d'un mes. "Gràcies", contesta al ser felicitat pel seu recent matrimoni mentre esbossa un somriure i mira la seva dona. Xavier Murillo no vol entrar en detalls de la seva vida privada, però confirma que és la noia amb qui ha estat sortint durant set anys.

Alicia té 25 anys. "No puc treballar perquè he d'estar tot el dia enganxada a ell", explica la jove. Recorda que, quan el seu nòvio va resultar ferit, ella estava a punt d'acabar els tres anys de la carrera tècnica d'Agrònoms. La va acabar però no ha exercit. "Això no se supera. Més que superar-ho, t'adaptes a les noves circumstàncies", declara Alicia en un to afectuós i dolç. Com Xavier, ella també reconeix que té dies "millors i pitjors".

El seu somni era ser mosso d'esquadra. No ho diu tan explícitament però es desprèn de les seves paraules: "Estic orgullós d'haver pertangut al cos". Però, a més de superar la seva invalidesa, fa la sensació que Xavier té perfectament assimilat que aquella possibilitat, que va durar els tres mesos de pràctiques, ha passat. "He encarrilat la meva vida per altres camins, he començat a estudiar la carrera de Psicologia", explica, mentre somriu al constatar que va aprovant les assignatures del primer curs.

Tot i agraït als companys i caps de la policia autonòmica, és implacable amb la figura de l'Administració de la Generalitat, amb competències en presons. "Van cometre una cadena de negligències; des de donar-li un permís a Francisco Picatoste fins a excarcerar Manuel Brito per una lesió lleu passant per un trasllat mal planificat", explica, i afegeix que reclama una indemnització d'1.800.000 euros (300 milions de pessetes).



Falta d'acord

Xavier, que ara cobra una pensió després que li reconeguessin una invalidesa total a finals del 2001, reconeix que el seu advocat ha mantingut contactes amb la Generalitat per arribar a un acord. No obstant, el pacte no va arribar.

La seva situació va provocar un canvi en la legislació perquè els aspirants a mosso es puguin convertir en funcionaris davant una circumstància similar. "No vaig poder acceptar la plaça de funcionari perquè no puc treballar a causa del fort dolor crònic que pateixo", explica, i afegeix en la seva línia d'arguments positius: "No valoraré més la possibilitat de ser mosso". No sap com reaccionarà quan vegi l'home que li va partir la medul.la i una vèrtebra de la seva columna d'un tret. "Però s'ha de fer", afegeix en una altra nova lliçó de fortalesa.


Noticia publicada a la pàgina 35 de l'edició de 5/24/2005 de El Periódico - edició impresa
< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page