L'Institut de Seguretat de Catalunya menysprea els caps de les policies locals PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 17 juny de 2010
El Punt / AVUI

L'Associació de Caps i Comandaments de Policia de Catalunya (Accpolc), que va celebrar ahir el seu congrés a Salt amb l'objectiu de refundar els seus estatuts i establir les bases del futur, va demanar una reunió urgent amb els responsables de l'Institut de Seguretat de Catalunya per debatre aspectes de formació i la resposta que va rebre del director del centre va ser, dit de forma planera, que ells no eren ningú per participar en el procés que demanaven. En vista d'aquest menyspreu, l'Accpolc va acordar ahir iniciar un procés per fer-se sentir i refermar la seva posició amb vista al nou govern de la Generalitat. Diversos polítics van ser ahir al Congrés de Salt. A Catalunya hi ha més de 200 cossos de policies locals, que en total sumen més d'11.000 agents.

En el pla teòric, la policia de Catalunya és la suma dels Mossos i les policies locals, però els darrers esdeveniments han contribuït a refermar la idea que ja tenien molts caps de policies locals, que la realitat és una altra. En són un exemple les darreres batalles que han hagut de mantenir amb la direcció de l'Escola de Seguretat Pública perquè realitzés els cursos de caporal, que aquest any volia suprimir perquè no hi havia demanda per fer el curs per part dels Mossos. I la gota que ha fet vessar el got ha estat la resposta, escrita, que el director de l'escola de Mollet va donar al president de l'Accpolc i cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Xavier Vilaró, que havia reclamat una reunió urgent per tractar temes de formació i selecció d'instructors per al curs vinent. Sense embuts, li diu que el que volen discutir ja ho tracten amb tècnics i representants de cossos policials i que ells encara els farien nosa. «Sobre els temes que esmenteu en la vostra carta, actualment ja hi estan treballant tècnics de formació de l'institut i representants de diversos cossos de policial local de Catalunya. Per això, considero que la interferència d'una altra institució d'assessorament podria ser poc útil i, fins i tot, perjudicial per a l'èxit del disseny dels cursos que indiqueu», diu textualment la resposta de González Zorrilla. El cap de la Policia Municipal de Girona, Josep Palouzié, un dels ponents de la jornada d'ahir, va qualificar d'intolerable la resposta, que va ser repartida dins la carpeta de treball que es va entregar a la vuitantena d'assistents al congrés. «No ens mereixem aquest tipus de resposta. Som tècnics col·laboradors i sembla que ens volen relegar a grup de pressió discordant i estem tips de rebre desatenció per part de les institucions públiques», va remarcar Palouzié, que va apostar per capgirar la situació i convertir-se en un referent per a les institucions i guanyar una millor posició amb vista al nou govern. Va valorar com a molt positiva la presència de diputats i representants de partits polítics a la jornada.

Refundar l'associació

L'Accpolc ha acordat, per un costat, renovar els seus estatuts i, per l'altre, integrar al màxim els membres d'altres associacions de caps de policia existents a diferents zones de Catalunya, com ara les comarques gironines, el Vallès i les comarques lleidatanes. L'objectiu és aconseguir unitat i homogeneïtat i fer-la més oberta i dinàmica davant de les institucions. Palouzié va proposar, en primer lloc, que els comandaments que no tenen funció de cap tinguin la mateixa categoria i dret a vot en l'associació, copiant el model de la Unijepol (Unión de Jefes de Policía), associació d'àmbit estatal, amb la qual l'Accpolc també manté conveni de col·laboració. Els estatuts, que es remunten al 1987, es tornaran a redactar per adaptar-los a l'actualitat.

De 2.200 hores a 1.600

Conrado Fernández Justes, superintendent en cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, va fer, durant la seva exposició, un recorregut pels darrers trenta anys d'història de les policies locals de Catalunya per demostrar que, tot i l'evident situació de crisi actual, els serveis policials municipals «han estat en crisi des del 1976». Els canvis laborals, però, han estat molt notables. Fa trenta anys, els policies tenien un dia de festa setmanal que mai podia caure en cap de setmana ni en festiu, cosa que suposava que un agent feia 2.200 hores anuals, que traduïdes en dies de feina eren 275 dies. Actualment, amb uns «salaris correctes» i agents ben formats, molts amb carreres universitàries, es fan 1.600 hores, que vénen a ser 175 dies laborables a l'any, descomptant encara els dies d'afers propis. Sota el guiatge del fiscal

L'etern debat sobre la legitimitat de la policia local com a policia judicial va ser l'objecte de la ponència de Fernando Lacaba, president de l'Audiència de Girona, que va recordar que ell, com a jutge, fa anys havia donat molta corda a les policies locals, esperonades per Carles Aros, excap de la policia local de Lloret, com a ferm defensor de la policia local com a policia integral. Va remarcar que donar ales als municipals li havia suposat retrets del llavors governador civil Pere Navarro, ara director general de Trànsit. El paper judicial dels municipals encara no està aclarit per llei i Lacaba els va aconsellar que si volen negociar-ho puntualment ho facin amb els fiscals, més estables, i no pas amb els jutges.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page