Carta agraïment del mosso ferit al tiroteig de l'Eixample PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 11 març de 2010
F.L.

Soc un dels dos mossos d’esquadra ferits per un tret d’escopeta retallada la nit del 25 de Febrer de 2010. El requeriment a mossos va esdevenir per unes molèsties veïnals, en arribar al pis, la situació era una altra. De l’actuació, com sabeu, varem resultar ferits dos mossos desprès que un dels dos subjectes que estaven intentant robar a l’immoble ens va disparar un únic tret.

Els teníem a l’abast, varem observar les seves siluetes i la seva posició desprès que van sortir de l’immoble per fugir per un terrat. Res no va denotar cap altra intenció que no fos la de quedar-se quiets, ells no es van moure, i de sobte vaig sentir un sotrac, un cop fort i vaig recular. En intentar treure l’arma em vaig veure els braços sagnant i sense força. El meu company tenia la cara plena de sang, varem recular per posar-nos a cobert i demanar reforç, el poquet estava rebentat per un perdigó, el company va donar l’alerta. Desprès d’això, m’esforçava conscientment per mantenir la respiració.

El tret realitzat amb una escopeta de caça retallada ens va escampar perdigons per tot el tronc superior, abdomen, braços i cara, més de 40 impactes, alguns superficials i d’altres més profunds tocant òrgans vitals com el cor, el pulmó i el fetge.

La nostra professió entranya uns riscos que tots coneixem i assumim, i des de fa molts anys s’està demanant una armilla de protecció individual que ens doni la tranquil·litat de poder cobrir serveis sense posar en risc la nostra vida.

Podia haver passat el pitjor, i en aquests moments ni el company ni jo estaríem aquí adreçant-nos a vosaltres, les nostres famílies estarien desfetes, els nostres companys d’escamot enfonsats. Seriem una estadística negativa per qui només mira els costos econòmics i els índex de sinistralitat que li convenen, però només això, uns números a oblidar per a uns, un buit per a d’altres.

Però estic aquí, masegat, adolorit i amb la moral molt alta, acaronat pel caliu de tots el que m’envolten, amb el luxe de la professionalitat dels meus companys i les meves companyes, amb el suport de tota la gent que m’ha trucat que m’ha vingut a visitar i m’ha donat a entendre que valoren molt la meva presencia en aquest món.

Moltes gràcies, companys, companyes, que d’aquestes línies surti una forta abraçada per tots, i si pogués fer-vos un regal, que sigui el convenciment conscient que necessitem estar protegits quan anem a serveis, que la nostra vida no te preu, ni és un número ni una estadística, que tots som necessaris, que tots som un únic cos.

F.L

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici
Go to top of page