Novel·la PDF  | Imprimir |  E-mail
dissabte, 17 octubre de 2009
Opinió / El Periódico - Josep Cuní

ImageEl barri xino era un barri de vençuts, de proletariat divers», va deixar dit Manuel Vázquez Montalbán. Sentència que, amb altres, il·lustra l’edició commemorativa que Planeta ha fet de Los mares del sur, coincidint amb el 30è aniversari de la concessió del guardó editorial a la novel·la de qui va tenir Barcelona com a matèria literària. Aquells carrers descrits també per altres cal·ligrafies conformen avui el Raval de desgràcies i allaus, promeses i desemparaments, resistències i desenganys. Tan lluny han quedat les propostes de rehabilitació urbanística global com les esperances d’autèntica millora social de les zones revisades. El Raval és, doncs, aquell cor de la ciutat les arítmies constants del qual alteren el batec de Barcelona. La salut del país. Per això, la policia sap, totes les policies, que un Raval desprotegit equival a una sensació general d’inseguretat. Que l’atenció informativa generada per la capital expandeix les ones de les seves turbulències per tot Catalunya fins a fer que se senti convulsa. I tot i així, les autoritats no saben trobar la resposta exigida ni amb l’eficàcia obligada.

Assaig

Barcelona té un alcalde que no s’acolloneix, titulava aquest diari amb frase pròpia de Jordi Hereu a TV-3 pocs dies després que hagués agafat les regnes de la ciutat després del relleu de Joan Clos. Era arran de la suspensió d’una cimera europea a causa de la por als radicals que aleshores voltaven tan tranquils. De targetes de presentació clares, l’alcalde n’ha imprès altres sense que les obres posteriors expliquin o s’ajustin a les paraules prèvies. Per això les enquestes han deixat de ser-li propícies com llegíem a EL PERIÓDICO fa uns quants dies. Xiuxiuegen algunes veus del seu entorn que Hereu ha deixat de practicar l’obligat funambulisme al qual es deu tot líder municipal. Alternar les demandes reals de la seva ciutat amb els dictats interessats del seu partit. I que s’ha inclinat per un concepte erroni de llibertat que una determinada esquerra desfasada s’entesta a defensar encara que el seu propi electorat li exigeix correcció.

L’antecedent és a França, on, a les grans ciutats, els votants del Partit Comunista es van passar a Le Pen. Amb tants elements negatius ampliats ara al mateix passeig de Gràcia, que clama per la seva absoluta deixadesa, ¿per què triga tant l’adequada resposta municipal? A vegades un tem que tingui por de manar qui té tota la legitimitat democràtica per fer-ho. Potser perquè en la seva joventut la rebel·lia obligada el va fer caure en la confusió policia-repressió. Potser perquè la mala herència del Maig del 68 cueja entre una part de les nostres elits polítiques, quan els pares del moviment ja n’han abdicat. Potser perquè una concessió excessiva al compromís de la coalició el té lligat desproporcionadament als resultats.

Potser perquè no s’atreveix a assenyalar la Conselleria d’Interior per la seva responsabilitat màxima per haver dotat amb insuficients agents les zones més conflictives de la ciutat. I que la Guàrdia Urbana hagi d’exercir novament competències que ja no li corresponien perquè els Mossos són escassos, i les detencions, inversament proporcionals a les denúncies. Sigui el que sigui, no s’ha d’oblidar que és en els temps difícils quan se celebren els lideratges. I també se’n castiguen les absències.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow Novel·la
Go to top of page