Una casa de barrets sense mestressa PDF  | Imprimir |  E-mail
dilluns, 07 setembre de 2009
Editorial

Hi ha persones que moren víctimes de la descoordinació policial - Mossos i urbans presten simultàniament el servei bàsic de policia - Catalunya té més efectius per cada mil habitants que Alemanya, Àustria o Suècia, tot i així manquen efectius segons els polítics

ImageAquesta és la definició més exacta -i més d'actualitat- del sistema de seguretat pública de Catalunya. Tots i cada un dels partits polítics, catalans i espanyols, en són responsables. L'aparell de policia públic del país és avui descoordinat, ineficaç, altament des-optimitzat i insostenible financerament. Al país no hi ha cap càrrec públic capaç de dirigir les polítiques públiques de seguretat i els qui l'executen en la seva totalitat. D'aquí que l'agenda política de seguretat la marquin els mitjans de comunicació, ja que els polítics no poden.

Els nostres representants parlamentaris han fet el gran invent de crear una nova policia al país desaprofitant l'oportunitat -que alguns van qualificar d'històrica- de racionalitzar el panorama d'uniformes que presten el servei bàsic de policia. A la literatura policial moderna a l'hora de sectoritzar les funcions de policia moderna es distingeix entre la policia judicial, la d'ordre públic i la de vigilància d'espais públics. Aquesta última -que en definitiva és el patrullatge, l'atenció a la ciutadania i la reacció a emergències- constitueix la funció més cara de l'aparell i a la qual s'han de destinar més recursos.

Doncs bé, en el nyap particular de la policia de Catalunya, la funció que necessita més recursos està duplicada en base a una pretesa divisió competencial. Així mossos i urbans, patrullen simultàniament les ciutats, presten el servei de proximitat i es divideixen la feina amb criteris polítics i no tècnics. D'aquí que quan un sofert ciutadà truca per comunicar que hi ha prostitutes que roben la cartera a turistes als quals fan un servei en plena via pública, li diuen que no es cosa de mossos o de la urbana respectivament.

A banda, que en l'actual context de crisis econòmica és altament qüestionable el fet de que cada Àrea Bàsica Policial es dupliquin tots els recursos humans, des de l'Intendent-Cap al guàrdia de la porta. I tot sense que es tradueixi en un millor servei a la ciutadania. Saben que tot el que es gasta de més en policia es deixa de gastar en altres polítiques ?

Ara bé, el que sí és pornogràfic és que aquest disseny irresponsable provoca víctimes. Ja que l'aparell de seguretat -exemplar segons Joan Delort- assigna serveis policials urgents per raó competencial i no pel criteri d'unitat policial més propera. Aquesta és el gran engany al que s'està sotmetent a la ciutadania, i que es tradueix en persones mortes, agents lesionats, ciutadans ferits, béns danyats i retards injustificables en la resposta a demandes urgents de seguretat. Per no parlar d'esperes de fins a tres hores per interposar denúncies.

A Bèlgica es van decidir a revisar exnovo el model ja que la descoordinació que es va evidenciar en el cas Dutroux va provocar la mort de víctimes innocents. Als Països Baixos van constatar que fins a tres cossos de policia eren inassumibles. Aquí només hem estat capaços de decidir ampliar en 3.000 mossos més la policia de la Generalitat ja que per la duplicitat de base, es fan necessaris més policies. I això que tenim la ràtio de policies per mil habitant més alta de tota Europa occidental.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Editorial arrow Una casa de barrets sense mestressa
Go to top of page