La multireincidència i l'escassa resposta penal converteix Ciutat Vella en un paradís pels lladres PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 03 setembre de 2009
Totes les guies turístiques ja es fan ressò de la realitat criminal barcelonina - Conversió dels furts en robatoris i execució de les expulsions, possibles solucions

Redacció │ Barcelona

Image

Foto: Furt al descuit d'una bossa al carrer Allada Vermell de Barcelona.

A Barcelona la majoria de delinqüents prefereixen dedicar-se al furt. L'enganxin o no, els guanys son quantiosos i surt quasi "gratuït" penalment parlant. L'aprovació de la Llei Orgànica 11/2003 sobre mesures de Seguretat Ciutadana, que preveia que la comissió de quatre faltes de furt en un any equivalia a un delicte, s'ha mostrat clarament ineficaç per la lluita contra aquesta lacra.

Les urgències ateses al Centre Peracamps -al cor del Raval- amb més de 20 ferits cada nit per estrebades i agressions, evidencien que quelcom no funciona. L'endemà, els ferits es dirigeixen a la comissaria de Nou de la Rambla per, un cop haver esperat fins a tres hores, denunciar els fets. Alguns dies d'aquest estiu s'han registrat puntes de quasi dos centenars d'il.lícits.

Aquest no és un fet aïllat a Ciutat Vella, ja que passa amb la mateixa intensitat a la resta de districtes turístics de la ciutat, especialment a l'Eixample.

Multireincidència

Image

Foto: Estrabada al Passeig de Sant Joan de Barcelona.

Barcelona té un problema que es redueixen a 300 noms i cognoms. Perfectament coneguts per les unitats de paisà dels diferents cossos, els delinqüents accepten com si formes part de la feina la detenció i el pagament de multes ridícules.

Responsables de la Policia de la Generalitat i la Guàrdia Urbana coincideixen en que és necessària una reforma penal que endureixi les penes contra aquest tipus de delinqüents.

Solucions: eliminar el furt del codi penal i aplicació de les expulsions

En un estudi recent de Dret Penal comparat, estudiants de la UOC van arribar a la conclusió que delinquir a Espanya era molt més barat penalment que a França o Anglaterra. Una de les diferències més importants en altres ordenaments és la no diferenciació entre furt i robatori, i l'inexistència de faltes. Justament aquest estatus de simple falta és el que provoca la manca d'una solució contundent a aquesta delinqüència.

La llei francesa no fa distinció entre furt i robatori. Articles 311-1 i ss. del Code Pénal. No es tipifica el furt com una forma de robatori atenuada. Només es tipifica el robatori simple (tres anys de presó, nominalment més dur que l'espanyol) i l'agreujat ("Du vol simple et des vols aggravés").

El Codi Penal suec tampoc fa distinció entre robatori i furt ("Chapter 8, On Theft, Robbery and Other Crimes of stealing"), però estableix pena de presó de fins a dos anys pel tipus bàsic (més benigne que l'espanyol), de fins a un màxim de sis mesos pel que anomena "petty theft" (més benigne que l'espanyol), i de fins a sis anys pel tipus agreujat (gross theft), un any més dur que l'espanyol.

Tot i que Espanya té una de les taxes més altes d'empresnonament i compliment efectius de les penes, el petit delicte multireincident en queda fora per les penes previstes a les faltes.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow La multireincidència i l'escassa resposta penal converteix Ciutat Vella en un paradís pels lladres
Go to top of page