La difícil equació de l'interès general, polítics irresponsables i tècnics prescindibles PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 31 març de 2009
Editorial

ImageEls polítics de tot l'arc parlamentari han demostrat amb escreix que tot s'hi val per a la defensa dels interessos partidistes. Interessos que quasi mai són coincidents amb els generals. D'aquí que encara a data d'avui no hi hagi un sistema de policia òptim a Catalunya. Per què està Saura al capdavant d'Interior ? Doncs senzillament perquè a l'aparell socialista del carrer Nicaragua no els agradava la forta projecció que estava assolint la Consellera Tura, i perquè comptaven amb el gran desgast que suposaria la gestió de la Policia de la Generalitat en la fase final del desplegament.

És a dir, el regal enverinat que es va interpretar a ICV, servia a més per desfer-se d'una de les poques persones dins del PSC que podia posar en evidència la manca de lideratge del President Montilla. I així, d'un tret, es van carregar el poc que quedava del sector Maragallista del PSC, i provocaven, per altre banda, un fort desgast a ICV amb la gestió d'una policia, que en cercles interns, ha estat qualificat de monstre ingovernable.

Tot i que Monserrat Tura mai ho va voler reconèixer -i tampoc el “seu” Secretari de Seguretat Joan Delort-, el cos de mossos està “tocat” de fa temps per la gran precipitació amb que s'ha fet el desplegament: dèficit d'efectius, promocions de mil.lers de policies fetes a corre-cuita, una selecció inadequada, i el pitjor de tot, la manca de definició del sistema de policia de Catalunya. És a dir presses per desplegar, i després ja decidirem quin cos fa què i en quines condicions.

CiU tampoc es pot dir que hagués observat gaire d'interès general, quan l'únic objectiu era estendre els mossos com si d'una taca d'oli es tractés. Mai es va tenir com a prioritat una atenció millor a la ciutadania, i d'aquí que la Divisió d'Informació -política- dels mossos, coneguts com els “Mortadelos”, tinguessin més pressupost que la Unitat Funcional encarregada de desenvolupar el telèfon 112, el centre d'atenció de trucades d'emergència, que més de 12 anys després encara no està del tot operatiu. Tampoc es van fer gaires esforços per coordinar la policia catalana que ja existia al territori, les policies locals, ja que especialment a l'Àrea Metropolitana eren vistes com el contrapoder i més amb les pretensions de Pasqual Maragall de fer realitat una policia metropolitana. I millor no entrar a analitzar al regne de taifes imperant a la gestió diària de les policies locals per regidors i altres cacics aficionats.

Així doncs, a diferència d'altres països de l'entorn com Bèlgica o els Països Baixos, que van decidir analitzar amb deteniment què no funcionava, arribant a la conclusió que era el model i no les persones, aquí seguim obsessionats -per interessos particulars i no legítims- primer en fer exnovo una policia, ara fet el desplegament a ampliar-la i no sabem quan, a la racionalització efectiva del servei de policia, per evitar duplicitats i assegurant un servei homogeni al conjunt de la ciutadania.

Sembla que els nostres polítics prefereixen cobrir l'expedient amb comissions de pandereta sobre carregues policials i no entrar al fons de la qüestió. Encara que amb la falta de finançament per les 3000 noves places de mossos, el context de conflictivitat socioecoòmic i la paràlisis del sistema de policia, més aviat que tard s'hi veuran avocats de ple. El que més sorprèn però, és que tots els líders polítics s'entestin a mantenir un equip tècnic-polític a la conselleria que s'ha caracteritzat fins ara per haver estat incapaços de posar ordre i sentit comú a casa seva.

Mentre estant, polítics irresponsables i tècnics prescindibles continuen treballant per carregar-se el prestigi dels 14.000 mossos i 9.000 policies locals que treballen dia a dia, amb compromís amb tota la ciutadania.

< Anterior   Següent >
webpolicial » Inici arrow Funció pública i Seg. laboral arrow La difícil equació de l'interès general, polítics irresponsables i tècnics prescindibles
Go to top of page