Editorial
No és competència nostra, li passo a ... PDF  | Imprimir |  E-mail
dijous, 10 novembre de 2005
Víctor Argelaguet │ Fundador webpolicial

Darrerament aquesta frase l'han escoltat molts ciutadans. Les intencions eren diferents dels resultats que té avui el desplegament a Barcelona. Alguns exemples.

Manifestació d'estudiants al centre de Barcelona. Tot i tenir sala conjunta i la mateixa formació a l'Escola de Policia de Catalunya, la Guàrdia Urbana compta 4000 manifestants i els Mossos d'Esquadra 4500 -segons va dir Catalunya Informació. I si posem una oficina de portaveu per “la policia” ?

Tall a la ronda de dalt per una manifestació il·legal de veïns anti narcosala. Trucades als dos cossos. Cap competent segons testimonis d'avui al programa els matins de TV3. L'Ordre públic no és competència de la Policia de la Generalitat ?. El trànsit no és competència de la Guàrdia Urbana ?.

És bastant paradoxal que s'anunciï a tort i a dret la inauguració d'una sala conjunta per millorar la coordinació i oferir un servei integral, perquè un dies més tard quan els ciutadans truquin se'ls passi d'una banda a l'altra com si d'un pim pom es tractés.

Sra. Tura, s'imaginaria anar per mal de gola a un metge de l'ajuntament i per dolor a l'esquena a un de la Generalitat ? No seria millor comptar amb una xarxa bàsica de serveis de policia i comptar amb un nivell superior de serveis de suport i especialitzats ?


Maragall pretenia organitzar una desfilada de mossos amb motiu de la diada PDF  | Imprimir |  E-mail
diumenge, 16 octubre de 2005

L'esquerra també s'entesta en utilitzar un servei públic com és la policia, en la vessant més tradicionalista i decorativa. Una parada de Mossos durant la Diada. I per què no de metges, de funcionaris de pressons, de professors, de bombers? Una cosa és la presència simbólica de la policia en uniformitat de gala (foma part de les nostres funcions) i una altra és l'ús abusiu del simbolisme: mossos = país. Fent mossos, fem país. De la mateixa manera, en sis mesos han estat incapaços d'explicar als professionals i a la ciutadania del projecte del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya. Ridícul.
Clos anestesia la convivència de Barcelona PDF  | Imprimir |  E-mail
diumenge, 28 agost de 2005
Image

Editorial .- D'un temps ençà l'equip de Clos ens ha fet intentar creure als barcelonins que la Guàrdia Urbana no era la “nostra” policia ordinària i que realitzava moltes feines que no li pertocaven, especialment les de seguretat ciutadana que -segons ells- corresponien als altres cossos.

Amb l'horitzó del desplegament dels mossos d'esquadra al novembre, s'ha produït una sangria d'efectius al Cos Nacional Policia, ja que els professionals preferien escollir destins sense data de caducitat. Lluny de corregir la situació, l'Ajuntament va optar per reduir la plantilla en més de 1000 agents en poc més d'una decàda. Al mateix temps, altres capitals espanyoles amb els mateixos problemes d'efectius estatals van optar per reforçar els cossos locals. Les limitacions s'han traslladat igualment en els recursos de la policia local de Barcelona, on per exemple, les UPAS -que realitzen funcions d'ordre públic- no compten amb fusells ni material de protecció per als seus agents. Ha estat en aquestes condicions, que grups de sis agents han hagut de suportar les ires de desenes de persones que van fer dels disturbis i el tocar a policies el seu joc particular d'aquestes passades festes de Gràcia.

De cara a l'assumpció plena de competències de la Policia de la Generalitat a la ciutat comtal, des de la gerència de Via Pública es remarcava que el futur de la Guàrdia Urbana serien el trànsit i la convivència. Ara que el darrer aspecte ja és polèmica per la situació límit de Ciutat Vella, l'Alcalde ja ha declarat que la justícia de proximitat, noves ordenances i els mossos seran la solució.

Avui per avui, és inqüestionable que la reducció en un terç de la plantilla de la Guàrdia Urbana han contribuït a la degradació de la convivència a la ciutat, especialment al casc antic, i a la deficient gestió dels espais públics i dels seus usos, sense assegurar la convivència entre veïns, visitants i treballadors. En un exercici de ciència ficció, no costa imaginar els problemes que haurien evitat la persistència dels agents de barri i una major presència de la Guàrdia Urbana en tots els espais públics.

Les eines jurídiques per evitar comportaments incivics ja hi són, si més no des de l'àrea de seguretat del govern local no s'ha fet el més mínim esforç per aplicar-les i atendre així les reivindicacions legítimes dels veïns. La deixadesa de l'administració local no ha fet més que reforçar un model diversió i turístic incompatible amb una ciutat integradora i de convivència que intenten defensar els professionals de la seguretat, tot i les limitacions que tenen en el dia a dia.

De la mateixa manera que als estrangers se'ls obliga al pagament de les denúncies de trànsit, i als ciutadans se'ls embarga els comptes amb especial diligència, el mateix es podia haver fet en aquest cas. Només quedava disposar d'agents que patrullessin intensament àrees de conflicte i actuessin amb tolerància zero denunciant aquestes actituds. En canvi, sí que s'han contractat més de 400 vigilants per veure si tothom posava el tiquet verd. Aquest és el model de convivència que volen per Barcelona ?
Tolerància zero a la descoordinació PDF  | Imprimir |  E-mail
dimecres, 01 juny de 2005
VÍCTOR ARGELAGUET, agent de policia local..

Més enllà de les causes sociològiques que van donar lloc al brot de violència gratuïta a Berga, cal auditar el retard en l'assistència als ferits i l'activació dels serveis de policia, que respon exclusivament a la descoordinació que impera en l'àmbit de les emergències a Catalunya.

Seria interessant comprovar quantes trucades va rebre el 061 (sanitat), el telèfon de la policia local i el telèfon «únic» d'emergències 112, a banda de les que ja s'han mencionat al 088 (Mossos). Totes aquestes trucades anaven aportant més informació del cas, vital per als patrullers i metges que es dirigien al lloc dels fets. Si més no aquesta informació no es posava en relació l'una amb l'altra, i no per manca de voluntat dels professionals, sinó per la incapacitat del sistema i la deficient interconnexió dels diferents serveis d'emergència. A més a més, al lloc dels fets un mosso i un agent local no podien parlar entre ells, ja que els seus transmissors són incompatibles.

En un sistema integral d'emergències eficaç, la informació que anirien rebent els diferents operadors en un únic número d'emergències aniria alimentant un mateix registre d'una base de dades, a les quals s'associarien les trucades posteriors o simultànies. Aquesta fitxa de l'incident constituiria l'única font d'informació per a policies, sanitaris i bombers. En cas de perdre la comunicació amb els ciutadans, el sistema aportaria la localització automàtica aproximada dels fets a partir de l'associació sobre plànol dels punts des d'on es rebien trucades de fixes i mòbils, aspecte aquest darrer que ja està en marxa en alguns centres 112 de l'Estat espanyol.

En d'altres comunitats, com la de Madrid, ajuntaments i comunitat autònoma s'han abocat de ple en el 112, on avui ja és una realitat i s'ha aconseguit en poc més de quatre anys. La seva eficàcia es va comprovar amb motiu del lamentable 11-M. Aquí, en canvi, sembla que la prioritat ha estat la de fer edificis Fòrums en temps rècord i deixar de banda la raó de ser primària de l'administració i els poders públics: assegurar la llibertat i la seguretat dels ciutadans.
I quan s'acabi el desplegament, què ? PDF  | Imprimir |  E-mail
dissabte, 22 gener de 2005
Editorial

"Tot en serveis policials ja està inventat. Païssos Baixos comptava amb policies locals, regionals i estatal. Al 1993 es va dividir el país en 26 Regions Policials en que hi havia un cos únic, i es va crear al 27 regió, d'àmbit estatal amb competències d'intel.ligència criminal, coordinació i suport al territori. Bèlgica comptava amb la mateixa estructura, i arran de l'auditoria feta pel Parlament Belga amb motiu del cas de pedofilia Dutroux, van concloure que havien de racionalitzar i optimitzar el model policial del país, avui basat en les policies locals del país coordinades i amb una policial federal criminal i altament especialitzada."

IncomuNEUCATs PDF  | Imprimir |  E-mail
dimarts, 28 desembre de 2004
Editorial – Redacció Web policial (Barcelona).- Fa uns dies, responsables de la Direcció General d'Emergències van manifestar que en cas de que es repeteixin nevades com les del Desembre de 2001, no hi haurà tanta descoordinació com hi va haver en el seu moment.

D'acord amb la legislació vigent, la direcció d'emergències d'àmbit superior al municipal correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquell 14 de desembre en que tota Catalunya va quedar bloquejada per la neu, la coordinació i direcció van ser impossibles. Durant les diferents apagades, caigudes de la xarxa de telèfon fixe i mòbil i talls de carretera de fins a 24 hores, policies locals, mossos, bombers i sanitaris no es podien comunicar entre ells. Més que res, ja que per a la comunicació inter-operativa s'utilitza el telèfon fix, i durant vàries hores no van funcionar o estaven col.lapsats. I què ha canviat per afirmar que la coordinació seria millor ?

Tots aquests aspectes van ser denunciats en un Capteniment al Govern en matèria de Seguretat per Antoni Siurana, l' aleshores responsable de Governació i Interior del Govern Alternatiu del PSC. En una altra proposició no de llei del 2002 els socialistes denunciaven l'incompliment de l'article 21 de la Llei 16/1991, relatiu a l'establiment d'una xarxa de veu i dades per a la coordinació operativa de policies locals. Un any després dels acords del Tinell, el Centre d'Emergències de la Generalitat de Catalunya encara s'ha de comunicar via telèfon i fax. Per quan la “integració dels sistemes de comunicacions i transmissions dels operadors de seguretat” previstes al Programa del PSC de les darreres eleccions ?
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >>

Resultats 37 - 42 de 47
webpolicial » Inici arrow Editorial
Go to top of page